L’argument:
La màfia, amenaçada després que uns desconeguts assaltin els participants d’una partida de pòquer, contracten l’investigador Jackie Cogan. La seva cerca dels culpables, i la seva eliminació, es complica i comença a degenerar a poc a poc.Diagnòstic:
Brad Pitt és un monstre d’aquells que es podria considerar categoria cinematogràfica en si mateix. ‘Mátalos suavemente’, que ell mateix produeix, n’és una nova demostració. Pitt composa un personatge dur amb una tranquil·litat innata que roba tots i cada un dels moments en que surt. Els seus diàlegs amb l’advocat interpretat per Richard Jenkins o amb James Gandolfini acaben sent tant o més importants per al director Andrew Dominik com les escenes de violència. Amb la bona feina dels actors i el transfons dels diàlegs, no costaria gaire imaginar-se el text en una adaptació teatral. Mentre sobre els escenaris la violència podria quedar fora d’escena, aquí Dominik aprofita el seu preciosisme a l’hora de rodar per regalar la violència com si fossin peces d’orfebreria. Baralles crues, simplement amb el so dels punys, o assassinats a càmera lenta amb tot el temps del món. Dins i fora del pla. Totes les formes de la llista. Els diàlegs són profunds i la violència està ben rodada. Què falla, doncs? El director està molt preocupat per la seva posada en escena lírica. Tant, que amb un format que juga amb discursos de la campanya electoral americana del 2008, la metàfora li acaba quedant repetitiva i fàcil. A més, si traiem la crítica a la societat americana, la trama de la cinta és més aviat esquelètica, sense girs, on importa més el com que el què. L’embolcall serà de xocolateria de luxe però quan s’obre la caixa, només hi ha tres bombons molt vistos.
