L’argument:
Quan la història de Jason Bourne passa a ser de domini públic i amenaça amb crear un escàndol polític, les agències secretes del govern amb programes similars decideixen eliminar totes les proves dels experiments realitzats en agents. Aaron Cross és un d’aquests agents.
Diagnòstic
En un context cinematogràfic de reinici i explotació de sèries, aquest ‘llegat’ de Bourne ja ens avança en el seu títol l’aproximació que s’ha decidit fer a la sèrie de cara a seguir treient-ne diners. No es tracta de posar Jeremy Renner a fer el mateix paper que Matt Damon a la trilogia original. No es tracta d’explicar el mateix d’una forma diferent.El que ens proposa Tony Gilroy -guionista dels títols anteriors i aquí també director- és una ampliació de la saga, una exploració més àmplia -i en aparença més complexa- de l’univers d’agències secretes i agents modificats genèticament que proposava l’odissea de Damon. Precisament, aquesta odissea que tan bé va saber explicar el director Paul Greengrass, es converteix aquí en el teló de fons de la història, en allò que motiva que l’agent Aaron Cross es converteixi en protagonista d’aquest relat i que, a la vegada, permet que el nom de Bourne pugui seguir al títol. Gilroy ho té fàcil ja que l’estructura de la saga sempre ha apostat per solapar les noves entregues amb moments de les anteriors. Per tant, en aquest aspecte també és continuïsta. Un Jeremy Renner molt còmode com a heroi d’acció -més aquí que a Misión Imposible- i Rachel Weisz debutant com a “noia de cinta d’acció” creen un tàndem que dóna el que es demana d’ells i, perseguits pel sempre eficaç Edward Norton, prometen encara més acció en futurs episodis d’una saga ben reciclada. 
