L’argument:
Seqüela de ‘Tres metros sobre el cielo’. Hache torna de Londres dos anys després. Tot i que intenta refer la seva vida amb la descarada i sexi Gin, és inevitable que s’acabi trobant de nou amb el seu antic amor, Babi. LaDada:
Entre les dues entregues de la sèrie, alguna cara ha canviat. Així, el paper de la mare d’Hache que en la primera part interpretava la catalana Cristina Dilla el fa ara una altra catalana, Carme Elías. 
Diagnòstic:
‘Tengo ganas de ti’, igual com la seva predecessora, és un melodrama amb un públic objectiu clar: els adolescents i els romàntics. Com a tal és un producte molt correcte que dóna als seus espectadors el que busquen. Què passa, doncs, quan no formes part d’aquest públic? Sorprenentment, la cinta -igual que la seva primera entrega- ens ofereix el primer títol espanyol capaç de competir en forma -que no en contingut- amb totes aquelles cintes americanes que ens arriben cada setmana. Una gran producció, un escenari -la Barcelona més urbana- que llueix perfecte en pantalla gran i un sentit del ritme i de la composició dels plans que ajuda a que una història tan trillada com la del triangle amorós o l’amor impossible entrin per la vista i, fins a cert punt, acabin sent creïbles. Bona factura tècnica per una pel·lícula que, tot i els limitats registres interpretatius de Mario Casas i Maria Valverde, té en el seu repartiment de secundaris -Marina Salas- i en la seva nova protagonista, Clara Lago, un bon esquelet.El guió, però, va fent ziga-zagues entre els llocs comuns d’aquest gènere i alguns punts originals i vistosos -la visita a Girona o el mural al terrat-. Malauradament, no aprofundeix prou en aspectes misteriosos com l’obsessió fotogràfica de Lago. Es deixa veure. 
