L’argument:
Relat històric, ubicat a l’Anglaterra del segle XIX, on es narra com el doctor Joseph Mortimer Granville va inventar el primer consolador elèctric per tractar la histèria femenina, una “malaltia” que els metges de l’època feien servir per resumir els canvis d’humor de les dones.
La Dada:El que més sorprèn de la cinta, més enllà de la increïble concepció que es tenia de la dona a l’època, és el demacrat aspecte de Ruper Everett arrel d’una mala cirurgia estètica.
Diagnòstic:
"Hysteria" fa trampa. La seva premissa, el fet que genera tota l’acció, és tan sorprenent per les mentalitats actuals que ho revesteix tot d’una transgressió, per dir-ho de forma directa, “falsa”. La invenció del primer vibrador per tractar la histèria, ‘calaix de sastre’ en el que els metges englobaven tot el que passava a les dones i que ells no entenien, és l’excusa per convertir la cinta en dues coses. D’una banda, una reivindicació del paper de la dona gràcies a aquesta ‘moderna’ interpretada amb energia i un punt massa d’histrionisme per Maggie Gyllenhaal. D’altra banda, els tractaments -reals- que es donaven a les dones de l’època abans de la invenció de l’aparell elèctric són perfectes per fer “gamberra” una cinta històrica que, a priori, podria allunyar un tipus de públic que no busqui una lliçó d’història. Aquesta barreja de conceptes no està malament i guanya pel factor sorpresa que provoca aquest desconegut episodi mèdic. Malauradament, la surrealista premissa s’acaba agafant de la mà amb la més tradicional de les trames cinematogràfiques: la història d’amor entre els personatges oposats, aigualint una mica el resultat final. Tot i això, la cinta acaba sent ‘simpàtica’ amb una trama original de fons, uns actors correctes i una bona ambientació. 
