L’argument: Després d’una infància difícil, la jove Jane s’instal·la a la mansió del Sr. Rochester, per a qui treballa com a criada. Els dos viuran un intens romanç fins que la Jane descobreixi l’obscur secret que amaga el seu estimat. L’anècdota:
Aquesta és la 8a adaptació de la novel·la de Charlotte Brontë a la gran pantalla. Si li sumem, a més, tres minisèries, és, sens dubte, una de les obres literàries britàniques que més ha proliferat en el món audiovisual. 
Diagnòstic:
Adaptació molt literària d’una de les grans obres clàssiques on el seu impecable repartiment esdevé el principal atractiu. Portar ‘Jane Eyre’ a la gran pantalla no és feina fàcil. Al tenir tantes adaptacions, fer coses millors i diferents al que ja s’ha vist amb anterioritat és una autèntica empresa. Tot i això, Cary Fukunaga salva la butlleta i amb nota. El seu èxit recau principalment en tres aspectes: un, que el director sap treure-li suc a una gran història que encara avui manté el seu interès i una certa vigència (dona avançada al seu temps i molt intel·ligent que no es vol supeditar a cap home), dos, que ho narra amb un detallisme visual molt pròxim al literari on els escenaris esdevenen reflexos de les personalitats i sentiments dels personatges i, tres, que ho fa mitjançant sòlides interpretacions per part d’un repartiment de molt quirats. Si a més li sumem que aspectes com la gran fotografia, l’acurada ambientació o l’accent britànic ja venen de sèrie en tot aquest tipus d’adaptacions de novel·les neoclàssiques, ens trobem davant d’una gran proposta cinematogràfica. 
Efectes secundaris:
Molt recomanable per als fans de les adaptacions d’aquest, gairebé, subgènere. Poètica i romàntica en totes les accepcions de la paraula. 
