L’argument:
Un xeic fa xantatge al millor assassí del món segrestant el seu company. Per tornar-lo a veure, l’assassí haurà de matar tres membres del SAS que van matar els fills del xeic durant unes revoltes a Oman. L’anècdota:
Rodar en les principals ciutats del món és molt car. L’alternativa econòmica passa per rodar en poblacions que hi tinguin una certa retirada. La pel·lícula opta per l’alternativa: Cardiff és transforma en Londres, i Melbourne en París. 
Diagnòstic:
Thriller d’acció que compleix la seva pretensió d’entretenir, i poca cosa més. El film té un argument enrevessat d’aire “bournià”, molta mobilitat geogràfica i algun destacable gir. Tot i això, darrere d’aquest fals dinamisme i interès suscitat per la trama, només hi ha vacuïtat. La pel·lícula és un producte buit perquè no és res més que un vehicle de lluïment per a Jason Statham. La presència de Clive Owen i, sobretot, Robert De Niro, és molt més secundària del que es pot esperar i desitjar, vistos els elements publicitaris de la pel·lícula. A més, que el film sigui un thriller d’acció ambientat a l’Orient Mitjà (la proposta argumental més innovadora del cinema des que es va inventar la comèdia...), no ajuda a l’hora de no fer pensar en la seva simple funció de lluïment per a Statham. Com a aspecte destacable hi ha una direcció, que tot i que tosca amb les escenes d’acció, almenys fa que tot plegat sigui entretingut. 
Efectes secundaris:
Vehicle per al lluïment de Jason Statham. Clive Owen i, sobretot, Robert De Niro, són secundaris. Mai està a l’alçada del seu repartiment, tot i això, la pel·lícula entreté. 
