L’argument:
Dos matrimonis es reuneixen per parlar de forma civilitzada sobre la baralla que han protagonitzat els seus fills. Les educades formes i la diplomàcia del principi aniran degenerant fins arribar a una disputa de tots contra tots. L’anècdota:
Tot i ambientada a Nova York, la pel·lícula va ser rodada íntegrament a París. El motiu, Roman Polanski té obert des de fa 34 anys un procés judicial als EUA per haver abusat l’any 1977 d’una menor. 
Diagnòstic:
Gran direcció + actors estratosfèrics = molt bona pel·lícula. Polanski tenia el gran repte d’adaptar una popular obra de teatre de situació (Carnage), i aconsegueix passar-lo amb nota en engrandir les virtuts de l’obra aprofitant tots els recursos que li conferia el cinema. Polanski combina amb una precisió suïssa el ritme de la pel·lícula amb la fluïdesa del plans. La seva enèrgica feina es contagia a través de la pantalla, i a pesar dels alts i baixos naturals del desenvolupament de la història, la intensitat del film sempre va en augment. Sigui dit, que Polanski compta amb uns col·laboradors estrella, autèntics monstres de la interpretació i, en algun dels casos, dels millors actors de la dècada, per dur a terme aquesta agosarada proposta. El quartet protagonista està sensacional en aquest duel interpretatiu constant. Encara que la direcció de Polanski s’hagués vist afectada per l’avançada edat del director -que no és el cas-, amb aquests actors la pel·lícula seguiria valent la pena veure-la. 
Efectes secundaris:
Gran pel·lícula, gran direcció, grans actors. Dinàmica i molt intensa. Molt recomanable tant per als fans d’algun dels actors, com del director, com del cinema en general. 
