L’argument:
El film narra la ràpida expansió d’un letal virus que es transmet per l’aire i mata en qüestió de dies. La comunitat mèdica mundial treballa a contrarellotge per trobar una cura i controlar el cada cop més estès pànic social. L’anècdota:
Steven Soderbergh és un director de costums. 22 actors han participat dues o més vegades en alguna de les seves 22 pel·lícules. Matt Damon i George Clooney són els més reutilitzats, els dos han aparegut en 6 dels seus films. 
Diagnòstic:
Pel·lícula a mig camí entre el thriller i el mocumentary que explica d’una forma acuradament realista l’expansió d’una pandèmia a nivell global. Soderbergh treu a relluir totes les seves habilitats narratives i, enmig d’una atmosfera freda i impersonal, ofereix una història feridora per la seva acurada aproximació a la realitat. La pel·lícula és molt efectiva: captiva i absorbeix. El plantejament i el seu desenvolupament racional són tan aterridors que obliguen a seguir el film anhelant un desenllaç on tot acabi bé. Encara que com a mocumentary (o sigui, com a fals documental) la pel·lícula hagués funcionat bé, Soderbergh humanitza la història amb múltiples personatges relacionats de forma molt diversa amb la pandèmia. Per interpretar-los, Soderbergh escull a un repartiment estel·lar que, amb breus però molt encertades intervencions, fa molt més propera i distesa la narració, convertint-se en una gran plusvàlua (i reclam comercial, no ho oblidem) del film. 
Efectes secundaris:
La millor i més realista pel·lícula sobre pandèmies. Molt interessant. Terrorífica i feridora per la seva versemblança. El nombrós repartiment està a l’altura de les expectatives. 
