L’argument:
La vida de Cal, un home gris i avorrit, fa un tomb quan la seva dona Emily li demana el divorci. Sol i deprimit, decideix acceptar l’ajuda d’un jove seductor per refer la seva vida. Mentrestant, el seu fill adolescent s’enamora per primera vegada.
L’anècdota:
Rodada fa mesos, la cinta inclou una referència al creador d’Apple, Steve Jobs, mort aquesta setmana. No es tracta d’un comentari ofensiu però provoca reaccions a la sala per la ‘casualitat’ de la data d’estrena. 
Diagnòstic:
Crazy. Stupid. Love. té dos directors i aquesta és una característica molt encertada ja que, en alguns moments sembla que estiguem, precisament, davant d’una pel·lícula bicèfala. Una comèdia que vol repassar tots els estadis de l’amor i ho pretén fer de forma intel·ligent fugint dels clixés però no se n’acaba de sortir perquè no es pot desempallegar d’alguns vicis habituals de la resta de comèdies romàntiques. La cinta té un repartiment que funciona i ‘descobreix’ pel gran públic Ryan Gosling amb un paper potser massa proper al Barney de la sèrie ‘Como conocí a vuestra madre’ però que quan no està en pantalla, la cinta se’n ressenteix. Steve Carell encaixa perfectament en el paper protagonista però la seva història amb el personatge de Julianne Moore -amb un personatge que en alguns moments ni ella pot vendre- acaben acaparant l’acció. L’arma secreta de la pel·lícula és un gir sorpresa que funciona i recupera l’interès però que passa massa tard havent deixat l’espectador exposat força estona al ritme de la primera meitat, anticlimàtica i, en general, poc fluïda. 
Efectes secundaris:
Comèdia que es queda a mig camí entre l’entreteniment sense més i la comèdia intel·ligent i que pateix de poca fluïdesa narrativa. 
