L’argument:
Adrián, un español que s’ha traslladat a Bogotà per dirigir l’Orquestra Filarmònica, i la seva nòvia Belén viuen feliços fins que, un bon dia, ella desapareix. Apenat, el noi no triga a trobar consol en Fabiana, una cambrera. Però aviat ella es comença a fer preguntes sobre la desaparició. L’anècdota:
Quim Gutiérrez i Clara Lago han encadenat les seves dues últimes estrenes junts, una darrere l’altra. Abans d’aquesta coproducció amb Colòmbia, els dos actors van protagonitzar junts la comèdia de Daniel Sànchez-Arèvalo, ‘Primos’. 
Diagnòstic:
No ens enganyem. La cara oculta té alguns ingredients que, a primera vista, poden tirar enrere. En tractar-se d’una coproducció pot preocupar la veracitat de dos actors espanyols com Lago o Gutiérrez en escenaris colombians. La promoció de la cinta, a més, no deixa clar quin tipus d’història explica. Amb tot això, i un cop entres a la història, el joc de suspens que proposa està ben resolt i la trama acaba enganxant. Hi ajuda que la situació “extrema” amb la que es troben els personatges està viscuda per aquests de forma natural i realista, amb diàlegs i reaccions creïbles que, tot i les decisions que prenen, fan fàcil l’empatització. Això sí, no es tracta de cap obra mestra, simplement d’una cinta que treu bon partit del que té. Fins i tot, d’un hermètic i estàtic Quim Gutiérrez que potencia l’ambigüitat necessària en la primera meitat del metratge. 
Efectes secundaris:
Cinta que pot perdre possibles espectadors per la confusa promoció que se n’ha fet. Un cop a la sala, estem davant d’un entreteniment de suspens que funciona, sense anar més enllà. I sense ser això un defecte. 
