L’argument:
Steve Rogers és un noi de Brooklyn que vol lluitar a la Segona Guerra Mundial però la seva complexió escanyolida li impedeix. La seva força de voluntat i els seus valors, però, el converteixen en el candidat ideal per a un experiment que el convertirà en el soldat perfecte per lluitar contra Hydra, una divisió secreta dels nazis de Hitler. L’anècdota:
Com totes les cintes realitzades per la divisió cinematogràfica de Marvel Comics, aquesta també inclou una escena sorpresa després dels títols de crèdit finals. En aquest cas, un primer trailer de ‘Los Vengadores’, cinta que unirà el Capità Amèrica amb altres herois com Thor, Iron Man o Hulk. 
Diagnòstic:
Estrenes cinematogràfiques d’aquest estiu com Transfomers 3 abanderen un moviment que podríem anomenar “efectes especials perquè sí”. Aquestes cintes ofereixen efectes que es tradueixen en pantalla com ‘orgies’ del digital i que la majoria de vegades obliden la trama a la que donen suport. En aquest context, i gairebé com a antídot, apareix aquest Capitán América amb aires retro. La cinta, dirigida pel director d’una petita joia de la ciència ficció comercial també d’aire retro, ‘Rocketeer’, sap vendre amb gràcia, classe i elegància un superheroi de còmic molt ‘geogràficament’ limitat. Els efectes especials serveixen a la trama -sobretot durant la primera meitat amb el ‘cos fals’ que llueix el protagonista Chris Evans-. Efectes, diàlegs i ambientació ajuden a construir una cinta ‘clàssica’, a l’estil de la saga Indiana Jones, però realitzada amb la tecnologia actual i amb un embolcall cuidat al detall. 
Efectes secundaris:
Molt recomanable, especialment pels que busquen passar una bona estona al cinema, enyoren les pel·lícules “d’abans” i no volen ser hipnotitzats únicament amb explosions sense sentit. 
