L’argument
El Po gaudeix de la seva nova vida com a guerrer drac amb els seus cinc amics furiosos a la vall de la pau, quan són alertats que un maquiavèl·lic paó planeja utilitzar una arma imparable per conquerir la Xina i destruir el Kung Fu.
L’anècdota
Kung Fu Panda s’ha convertit en la segona franquícia de més èxit de DreamWorks, darrere del tot poderós Shrek. Tot i que la tercera entrega encara està per confirmar, ja és un secret a veus als passadissos de la productora.
Diagnòstic
Quan algú els hi vingui amb el tòpic de que “segones parts mai foren bones”, trobarà en Kung Fu Panda 2 –com amb Terminator 2 o El Padrino 2- algun dels grans exemples per rebatre tan semat argument. Kung Fu Panda 2 entra al Saló de la Fama de les seqüeles seguint fil per randa el manual de l’èxit: pas 1, quedar-se amb el millor de l’antecessora -en aquest cas, la sensacional qualitat de l’animació i uns personatges excepcionalment ben desenvolupats-, i pas 2, millorar-ho amb totes les coses que s’han après pel camí –un guió molt més elaborat i emotiu i una creativitat visual desbordant. La fórmula mai falla i el resultat és inapel·lable. La pel·lícula demostra que hi ha vida més enllà del seu sobrecarregant protagonista i és precisament en ell mateix. Po és titular indiscutible però el marc personal i argumental on es mou el film és molt més transcendental que en la primera part. Tot gira al seu voltant però ara ja hi ha un “perquè” sòlid que justifica totes les seves aventures, més enllà de les moneries i el caràcter simpàtic del panda, i una acció i animació desbordants.
Efectes secundaris
Directe a la llista de les “grans seqüeles del cinema”. Millora de carrer a la seva antecessora. És la millor animació i 3D vist fins ara –tot pendents de Cars 2 i Transformers 3-.
