L’argument:
Anys 60, uns joves Charles Xavier i Erik Lehnsherr decideixen unir-se i treballar plegats per evitar un hecatombe nuclear. Pel camí, però, es comença a obrir una insalvable escletxa que acabarà dividint els mutants entre la germandat de Magneto i els X-Men del Professor X. L’anècdota:A l’agost del 2009, Disney va comprar Marvel per 4.000 milions de dòlars. D’aquesta manera, Iron Man, Hulk, Capità Amèrica i els més de 5.000 personatges de Marvel formen part de l’univers de Mickey Mouse i Pixar. Diagnòstic:
Difícilment es trobin formes més brillants de salvar un match ball a tota una franquícia, per seguidament guanyar el partit. ‘X-Men: Primera generación’ recupera de forma excitant el millor nivell de les seves predecessores en una jugada a vida o mort. Després d’una tercera entrega desencantadora i un spin-off on l’única cosa positiva començava i acabava amb la presència de Hugh Jackman, ‘X-Men...’ tenia a les seves mans reiniciar la franquícia o eliminar-la per sempre, afortunadament per als fans i el món del blockbuster, s’ha produït el primer cas. 
La pel·lícula parteix d’un argument dens i interessant, comprimit de forma trepidant en 130 minuts. L’intel·lectualisme recuperat de la saga i l’atmosfera pop anys 60 li confereixen al film el punt encisador que havien perdut pel camí les darreres seqüeles. James McAvoy i Michael Fassbender són dignes representants d’un Professor X i un Magneto més desgranats i elaborats. Un dels pocs peròs de la pel·lícula es pot trobar en uns retros? efectes especials. 
Efectes secundaris:
Té el que va encantar de les dues primeres parts. Trepidant i entretinguda. Et quedes amb ganes de més. 
