L’argument:
El Micky Haller és un advocat especialista en defensar criminals de “poca monta”. Quan un dia se li presenta l’oportunitat de defensar un ric hereu, la seva carrera fa un gir de 180º, tant professional com personalment. L’anècdota:
La pel·lícula està basada en el llibre de títol homònim de Michael Conelly. Conelly també és l’autor d’un altre llibre d’èxit adaptat per Clint Eastwood en forma d’una gran pel·lícula com és ‘Deuda de Sangre’. 
Diagnòstic:
Thriller judicial que es troba notablement per sobre de la mitjana de pel·lícules d’aquest estil. El film parteix d’una història que dóna molt de joc, cinematogràficament parlant: és interessant a la vegada que senzilla, i amb girs argumentals i dilemes morals i ètics que capten l’espectador. A partir d’aquí, comencen els aspectes que la fan diferent, començant pel director. Brad Furman procura constantment que la pel·lícula no sigui visualment allò que hem vist infinitat de vegades en aquest subgènere. Cuida la imatge, fa constants canvis de pla i atribueix un dinamisme molt engrescador i dinàmic per tal que no decaigui en excés el ritme, fins i tot quan ho ha de fer per força. L’altre punt destacable són les actuacions. Els protagonistes són de nivell i es nota, però per sobre de tot, destaca un sorprenent Matthew McConaughey, que, si bé no fa res de l’altre món, sorprèn tothom amb un paper que el distancia momentàniament de la seva gran llosa d’“home objecte”. 
Efectes secundaris:
Com a thriller comercial val força la pena. És agraïda de veure i absorbeix. Potser no omple del tot però satisfà l’espectador. Destacable el canvi de registre de McConaughey. 
