L’argument:
El Bobby Walker viu el somni americà: gran treball, gran família i un Porsche. Quan la política de reducció de personal el deixa a ell i als seus amics sense feina, tots tres companys es veuran obligats a redefinir les seves vides. L’anècdota:
La pel·lícula va ser estrenada als EUA en unes poques sales del país just la setmana límit en que es tancaven les sol·licituds per presentar candidatura als Oscars. Tot i entrar dins el termini, el film no va rebre cap nominació. 
Diagnòstic:
Quan Ben Affleck és el millor d’una pel·lícula... malament. ‘The Company Men’ agafa un conjunt d’actors de renom i de primer nivell interpretatiu que es trobaven en desús i els ajunta en una pel·lícula per explicar una història sobre com afecta la crisi a la “business class”. Fins aquí bé. El problema està en com s’explica aquesta història. La desídia i la inapetència a l’hora d’explicar aquesta història en la seva plenitud sembla que es confongui amb un fals efecte de profunditat narrativa que no hi és per enlloc. Si a això se li ha de sumar que Tommy Lee Jones, Kevin Costner i Chris Cooper tampoc hi posen gaire èmfasi, queda un resultat gris amb molta flaire a cartró pedra. Tot i això, encara sort que el film compta amb aquests senyors actors, perquè tot i estar deslluïts, són capaços de diluir l’esperit latent de telefilm d’una pel·lícula que és creu molt millor del que realment és -i mal que pesi i costi reconèixer-ho, que compta amb un Ben Affleck prou ben actuat-. 
Efectes secundaris:
Contraindicada per tota aquella gent que visqui la crisi amb relativa proximitat. Els seus protagonistes són dels pocs al·licients perquè algú es plantegi anar-la a veure. Si un s’espera a que la passin per TV tampoc passa res. 
