L’argument:
Una estranya pluja de meteorits assetja la Terra. Mentre totes les ciutats del món cauen davant dels extraterrestres, Los Ángeles es converteix en un dels últims camps de batalla per preservar la humanitat. L’anècdota:
La Sony va demandar a Greg i Colin Strause, els responsables dels efectes especials, al·legant que haurien destinat part dels recursos de la pel·lícula a realitzar la seva òpera prima, ‘Skyline’. La similitud entre les dues és raonable. 
Diagnòstic:
Si agafes ‘Black Hawk Derribado’, ‘District 9’, un parell de videojocs bèl·lics d’acció real a l’estil de ‘Call of Duty’ i ho passes tot pel minipimer, t’ha de quedar alguna cosa similar a ‘Invasión a la tierra’. La pel·lícula no ofereix res de nou, tot ho has vist abans en un altre lloc, però almenys està prou ben feta. En aquests temps que corren, veure films que agafin d’aquí i d’allà i que no es carreguin el material del que s’inspiren és, si més no, sorprenent. A més, com a bona pel·lícula que agafa el format del videojoc com a punt de partida, és entretinguda. 
Cal remarcar, que aquesta és una pel·lícula bèl·lica 100%. La invasió alienígena i la suposada ciència-ficció no és més que una excusa per presentar l’arxienemic del futur. Si abans el gran perill dels EUA i, per conseqüència del món, eren els russos, i posteriorment els xinesos, com que ara un ha d’estar bé amb tothom, què millor que carregar-li a uns éssers aliens a la humanitat el pes de ser l’enemic número 1 de la societat. Efectes secundaris:
Muntanya russa d’acció bèl·lica. Acabes igual o més esgotat que els protagonistes. Els moments “proexercit” posen el toc d’humor al film. 
