“L’amor obre moltes portes”

Destino oculto. George Nolfi. EUA. 2011

L’argument:

El David Norris és un ambiciós polític a punt d’aconseguir un seient al Senat dels EUA, quan coneix l’Elise Sellas. Mentre descobreix que està enamorat d’ella, veu una cosa que no hauria d’haver vist. De cop, una estranya organització el comença a perseguir.                                  L’anècdota:

La idea original de l’argument prové d’un relat curt de Philip K. Dick, anomenat ‘Adjustment Team’. Un cas més que se suma a la llarga llista de títols basats en idees de Dick com ‘Blade Runner’, ‘Minority Report’ o ‘Desafío Total’.                                                 Diagnòstic:

Curiós thriller romàntic de ciència-ficció protagonitzat per la genial parella que formen Matt Damon i Emily Blunt. Ells dos són el pilar clau d’aquesta proposta original. La pel·lícula arrisca poc. Ofereix una premissa sucosa, però opta per una resolució senzilla (segurament perquè doni temps a que tot quedi ben explicat abans que s’acabi el metratge).  Això és prou pràctic perquè evita que s’acabin ficant a un jardí, però fa que tot es resolgui massa fàcil i massa d’hora. El resultat és correcte, està bé, però podria haver sigut molt millor. ‘Destino Oculto’ és la versió sense exprimir d’un ‘Origen’ més edulcorat. Amb tot, la gran química que destil·len els dos protagonistes fa que l’excessiva correcció argumental quedi en un segon pla, emfatitzant una història d’amor màgica que queda prou ben finiquitada. El seu esforç perquè el film funcioni es fa latent al llarg del metratge i en tot moment són adorablement creïbles.                                                  Efectes secundaris:

Encara que els tràilers i el pòster mostrin el contrari, NO és una nova entrega de Bourne. Original i entretinguda. Funciona com a comèdia romàntica i com a thriller fantàstic. Matt Damon i Emily Blunt  són genials com a parella.