L’argument:
El Jamie és un noi triomfador i irresistible. Treballant de comercial farmacèutic s’enamora de la Maggie, que pateix de Parkinson. Tot i les dificultats de la seva malaltia, el que comença com una relació esporàdica anirà tornant-se més seriós.
L’anècdota:
Jack Gyllenhaal i Anne Hathaway han tornat a actuar junts com a parella, 5 anys després del matrimoni de “conveniència” format pel Jack i la Lureen a ‘Brokeback Mountain’. 
Diagnòstic:
Comèdia romàntica, drama, uns tocs d’humor negre, uns encenalls de biopic i voilà, ja tenim ‘Amor y otras drogas’. ‘Amor...’ és un híbrid curiós i ambigu, que mai s’acaba de definir a si mateix i que, tot i oferir una proposta, si més no, interessant, s’infravalora i es conclou amb un final que la fa oblidable. La indecisió per no saber on ubicar-se a nivell genèric és present a gran part de la pel·lícula. En d’altres pel·lícules, això quedaria una mica nyap, però a ‘Amor...’, la naturalitat com es transmet i es desenvolupa aquesta ambigüitat la fa especial i tot. Les interpretacions tenen part de la culpa, sobretot la de Hathaway. Cada vegada que la pel·lícula necessita emotivitat, coixeja pel ritme o per coherència, allà estan Gyllenhaal i Hathaway per rescatar-la i tornar-la a posar al seu lloc. No obstant, el film acaba sent víctima de si mateix. Tot i oferir una cosa “excepcional”, la pel·lícula banalitza els seus propis mèrits. Decideix tirar pel camí més fàcil i trillat, i fa oblidable una proposta que podria haver-se fet un lloc dins de les comèdies romàntiques a tenir en compte. 
Efectes secundaris:
Interessant i maca, però oblidable. Gyllenhaal i, sobretot, Hathaway despleguen part del seu gran potencial. Recomanable per passar una estona distreta.
