L’argument:
Megamind és el superdolent més brillant de tots els temps, però el que menys èxit té. Tot, per culpa de Metro Man. El seu gran objectiu és acabar amb ell per dominar el món, el problema, és que quan ho aconsegueix, tot perd sentit. L’anècdota:
La seva tèbia acollida als EUA (136 milions de dòlars en 5 setmanes) ha fet descartar als responsables de Dreamworks una més que previsible -i fins i tot anunciada- segona part. 
Diagnòstic:
Dinàmica, entretinguda i visualment espectacular. La nova pel·lícula d’animació de Dreamworks agafa el bo i millor de totes aquelles coses relaciones amb el món dels superherois i les mescla en una proposta amb la qualitat digital com a plat fort. La història no és inèdita ni original, però compensa aquesta falta d’imaginació amb uns personatges potents que tenen entitat per si sols, la ja esmentada lluïda animació, i referències trillades però ocurrents relacionades amb el món “super”. Encara que potser li costa arrencar i ja una fase del film que excessivament llarga per la importància que realment té, el ritme general és molt mogut i àgil, i fa passar amb facilitat aquest “blockbuster” animat. El gran inconvenient de la pel·lícula és ella mateixa. Aquesta falta d’innovació i originalitat pot fer que sigui poc estimulant d’anar a veure i oblidable, perquè tot, d’alguna manera o una altra, ja ho hem vist abans. 
Efectessecundaris:
Molt recomanable en 3D. Pel·lícula familiar per passar una tarda divertida. Dins de les Dreamworks, tira més cap a ‘Monstruos vs. Alienigenas’ que no ‘Como entrenar a tú dragón’ o ‘Shrek’. 
