L’argument:
Un tren que porta un perillós combustible comença a saltar-se estacions a tota velocitat. Un experimentat enginyer de ferrocarrils i un novençà cap de trens faran tot el possible per aturar-lo. L’anècdota:
La història està inspirada en un fet real que va ocórrer al 2001 a l’estat nord-americà d’Ohio. Un tren anava carregat amb substàncies perilloses i sense conductor, i encara que va circular lliurement durant 2 hores, un comboi de trens els va aconseguir aturar sense causar cap mena de dany. 
Diagnòstic:
Espectacular i entretinguda proposta d’acció. La pel·lícula comença amb un ritme àgil i intens que va augmentant i augmentant fins a uns 40 minuts finals d’autèntic frenetisme. Tony Scott, el director, se sent com peix a l’aigua en un film que li permet portar al límit la seva dinàmica forma de dirigir amb infinitat de canvis de plans. Si bé en d’altres pel·lícules això li és contraproduent ja que entretalla la narració i acaba saturant l’espectador, a ‘Imparable’ li funciona a les mil maravelles. Enganxa a l’audiència, la puja a una muntanya russa i no la deixa baixar fins que acaben els 100 minuts del metratge. Denzel Washington i Chris Pine fan el que els toca fer, com ho saben fer, tot i això, la seva presència és un solvent i efectiu complement a l’autèntic i absolut protagonista de la pel·lícula, el tren imparable. 
Efectes secundaris:
La pel·lícula en cap moment enganya i es mostra clarament com el que és, un simple i impressionant “blockbuster” d’acció incessant amb reminiscències al cine dels 90. Tony Scott fa un dels seus millors productes i recupera el nivell perdut de ‘Top Gun’ o ‘Días de trueno’. 
