L’argument:
El Gru és un personatge deplorable que planeja l’acte criminal més increïble de la història: robar la lluna. Però en el seu camí s’interposarà un senyor obstacle, i és que per aconseguir-ho, haurà de fer-se càrrec de tres nenes orfes. L’anècdota:
Amb ‘Gru, mi villano favorito’, Universal realitza la seva primera pel·lícula d’animació en 3D. I la jugada no li ha sortit pas malament i és que havent costat 70 milions de dòlars, el film en porta recaptats més de 350. 
Diagnòstic:
Simpàtic i amè film d’animació dirigit als més petits. Amb una història molt assequible, uns protagonistes prou carismàtics i repertori de situacions còmiques, ‘Gru...’ fa mèrits suficients com per entretenir a un públic majoritàriament infantil. Universal no s’arrisca en la primera immersió dins l’animació en 3D, i opta per la via més segura, la dirigida als més menuts. En una decisió totalment respectable, sap greu que personatges amb tan potencial com el protagonista, el Dr. Nefario, o els mateixos ajudants del Gru (els ninotets grocs), quedin difuminats en una història on passen coses divertides que entretenen, però que en cap moment arriben a aquell nivell on el terme simpàtic evoluciona a entranyable. No obstant, no deixa de ser remarcable la qualitat de l’animació que hi ha darrere la pel·lícula, i que queda allà per a pròximes propostes de la “major”. 
Efectes secundaris:
Dirigida als més menuts. Entreté, però més a l’estil Disney o Dreamworks que a l’estil Pixar. 
