L’argument:
Un jove Lope de Vega torna de la guerra al Madrid del segle XVI. Mentre lluita per les seves inquietuds i descobreix què vol fer amb la seva vida, dues dones es creuen en el seu camí. L’anècdota:
“Lope” ha estat una de les tres pel·lícules preseleccionades per l’Acadèmia de Cinema Espanyol per representar Espanya en la 83a edició dels Òscar, juntament amb “Celda 211” i la inèdita “También la lluvia”. 
Diagnòstic:
Film històric ben executat que recupera l’acció i la transcendència que aquest gènere darrerament havia perdut per narrar una història senzilla però interessant. La pel·lícula és una consecució de coses ben fetes que converteix en fàcil el que una vegada i una altra sembla gairebé impossible, realitzar un film amb cara i ulls. Potser no serà la Pel·lícula (amb majúscules) però la seva consistència i una fotografia envejable fa que guanyi per golejada al producte que més se li apropa i assimila en els darrers temps, “Alatriste”Costant 3 vegades menys (que tot i així, segueix sent força), el film fa plànols més curts, es centra en desenvolupar una historieta i només es permet capricis en els emplaçaments. D’aquesta manera, resulta una pel·lícula ben executada, en gran part, per unes actuacions molt serioses, sobretot la d’Alberto Amann, que no cau en la banalitat megalòmana d’intentar que passi de tot en l’autèntica i definitiva pel·lícula històrica espanyola. 
Efectes secundaris:
Encara que serà difícil que la seleccionin per representar Espanya als Òscar, la seva tria és justa. Només apta per a fans de les pel·lícules històriques.
