L’argument
Shrek troba a faltar els seus anys d’“ogre malvat”. El mag Rumpeltilistkin li ven un món on ell pot recuperar el seu anterior estil de vida, encara que es guarda un as a la màniga... ni l’ase ni la Fiona coneixen de res l’Shrek i Rumpeltilitskin és el nou rei.
L’anècdota
Shrek 4 tanca una de les sagues més exitoses de la història del cinema. És la 5a més taquillera, i es troba per davant de sagues mítiques com Star Wars, Spider-Man o Piratas del Caribe.
Diagnòstic
És la millor seqüela de la saga (encara que no era gaire difícil). La saga Shrek és una mica com la de Piratas del Caribe, és a dir, una gran primera part seguida d’una estela de despropòsits que destrossen per complet l’esperit de l’original. I Shrek 4 no escapa a aquest patró. Un cop dit això i analitzant-la individualment es podria dir que és la seqüela menys fluixa i la que més recorda al film original, tant per astúcia, com per enginy, com per humor. És més àgil, i en moments fins i tot recorda temps millors, però tot queda en un simple miratge, on l’espectador realment està més necessitat de que això sigui així, que no pas d’adonar-se que al final no deixa de ser un simple reflex borrós. Més que res perquè no innova, sinó que utilitza fórmules que ja van funcionar abans. Tot i això, vist l’historial, Shrek 4 és la millor manera possible de concloure la saga de l’ogre verd.
Efectes secundaris
Dirigida als fans. És simpàtica i es passa una estona divertida, però segueix sense assimilar-se a l’original.
