L’argument:
El Dave és el típic adolescent perdedor. Un bon dia, decideix convertir-se en Kick-Ass, un superheroi que combat el crim, però ràpidament s’adonarà de les seves carències. Per sort, dos emmascarats “professionals” estaran a l’aguait per ajudar-lo.L’anècdota:
La pel·lícula està basada en una sèrie de còmics de títol homònim creats i guionitzats per Mark Millar, creador, entre d’altres, de Wanted, còmic també adaptat al cinema de la mà de Timur Bekbambetov i amb Angelina Jolie de protagonista. 
Diagnòstic:
Sorprendre, sorprèn. Entretenir, entreté. I divertir, diverteix. Però la sensació final de que alguna cosa no acaba de rutllar en aquesta adrenalínica i molt violenta cinta d’acció, també hi és. Les expectatives al voltant del film eren molt altes. És l’adaptació d’un còmic “indie” de culte força popular, que des del primer dia va captivar als lectors per ser esbojarrat, radicalment oposat al que s’havia vist fins al moment i molt divertit. Els entesos i fans diuen que la puresa del material original s’ha sabut mantenir molt bé, però la sensació de l’espectador des de fora és una mica oposada. Bromes, acudits, acció ben rodada i unes escenes enllaçades a 300 per hora amb una història peculiar però que no acaba de trencar. Que és diferent a tot el que s’ha fet, és evident, però no deixa aquella empremta d’haver marcat un abans i un després. Es podria dir que es queda a mig camí entre una simple comèdia “geek” i la pel·lícula definitiva de superherois. Al final, el toc d’humor absurd i àcid li pesa massa, i no sap donar més joc a uns personatges i una ciutat digna del Gotham més pintoresc. Efectes secundaris:
És trencadora i molt entretinguda, però que ningú esperi veure el “Resacón en Las Vegas” dels superherois.
