L’argument:
Narra el dia a dia d’una brigada nord-americana de desactivació d’explosius desplegada a l’Iraq. Una unitat d’elit que es veu immersa dins d’una caòtica ciutat on qualsevol pot ser un enemic potencial i qualsevol objecte pot ser el detonant d’una bomba. L’anècdota:
Guanyadora dels Oscars 2010 amb 6 estatuetes, incloent la de Millor Pel·lícula i la de Millor Direcció per a Kathryn Bigelow. Amb aquest premi, Bigelow es converteix en la primera dona que aconsegueix aquest guardó en tota la història dels premis. Diagnòstic:
La millor pel·lícula que s’ha fet fins ara sobre la guerra de l’Iraq i una de les que descriu de forma més acurada el dia a dia dels soldats en les actuals guerres modernes. En cap moment elabora judicis de valor i es limita a transmetre des de la proximitat superficial d’un documental les peripècies d’un grup d’artificiers, encapçalats per un temerari sergent, interpretat per Jeremy Renner. L’actor nord-amèrica es destapa i reivindica, tot aprofitant el tarannà estrafolari del seu personatge, si bé, il·lustra un rol comú de tots aquells soldats que es troben desubicats fora de la zona de guerra. Partint d’aquesta premissa, Bigelow ofereix una controvertida història que acaba arribant a l’espectador per moltes vies, al qual fa partícip d’un interessant exercici on no només li cal mirar sinó també observar. Tot i això, aquesta acció s’arriba a fer de bon grat ja que el gran pols de la directora amb la tensió minimitza de forma considerable els notoris alts i baixos inherents en la història.Efectes secundaris:
S’ha de veure. Tanca el cicle de films sobre l’Iraq. Tot i això, tendeix a no deixar excessiva empremta en l’espectador per la “evidència” del que transmet.
