L’argument:
Anys 60. Una jove atractiva i brillant de 16 anys (Carey Mulligan) veu com tot el seu món estructurat i conservador tremola quan coneix en Brit (Peter Sarsgaard), un home de 35 que li fa descobrir un món de festes, viatges i clubs desconegut per a ella. Tanta novetat farà perillar el futur de la jove a la Universitat d’Oxford. L’anècdota:
Carey Mulligan, l’actriu protagonista, està nominada a l’Oscar a Millor Actriu pel seu paper al film. Encara que queda lluny de les favorites Sandra Bullock i Gauborey Sidibe, les travesses apunten a que podria convertir-se en la sorpresa de la nit. 
Diagnòstic:
Pel·lícula més que acceptable, encara que no remarcable, que destaca sobretot per unes actuacions que costarà oblidar, especialment la de Carey Mulligan. Un film correcte que explica una història senzilla on les interpretacions suporten amb molta solvència tot el pes del metratge. Encara que aquest té una fotografia remarcable, i s’encarrega de picar l’ullet a un estil cinematogràfic retro molt similar al que podem trobar a la sèrie “Mad Men”, el motiu que justifica sobradament l’elaboració del film és el descobriment de Carey Mulligan. Quan ella apareix a la pantalla l’omple i suporta sense gens de dificultat el pes de la pel·lícula. Sap jugar molt bé amb els seus atributs físics, com per exemple les mirades, i això fa que quan apareix ella a escena, la resta d’elements visuals desapareguin. L’últim cas que es recorda on una autèntica desconeguda va despuntar per quedar-se a Hollywood va ser el de la francesa Marion Cotillard, i la veritat és que similituds no en falten. Efectes secundaris:
Film per qui vulgui viatjar en el temps fins als aristocràtics anys 60 britànics, i, sobretot, qui vulgui descobrir a aquest diamant en brut que és Carey Mulligan.
