L’argument:
Flint és un jove inventor que vol construir un invent definitiu que el faci famós i que millori la qualitat de vida dels seus veïns. Després de notoris i nombrosos fracassos, aconsegueix tirar endavant una andròmina força curiosa: una màquina que fa ploure menjar del cel. L’anècdota:
Amb aquest film és la primera vegada que Columbia Pictures, la distribuïdora, ‘tuneja’ o modifica el seu logotip en motiu de la pel·lícula que presenta. En aquest cas concret, en el moment en que se’ns mostra el logotip, un plàtan cau sobre l’estàtua de la llibertat, icona de la companyia, i la tira al terra amb la torxa que subjecta inclosa. 
Diagnòstic:
Saborosa i deliciosa delicatessen d’animació que sacia el nostre afany d’entreteniment a base d’efectes especials molt ben cuinats, dignes de la millor pel·lícula de catàstrofes, i amb constants picades d’ullet a inoblidables films del gènere com Independence Day (1996) o Armageddon (1998). Mig en clau d’humor, mig en clau de paròdia, la Sony ens ofereix una enginyosa i intel·ligent pel·lícula d’animació que poc té a envejar als films dels gegants Pixar i Dreamworks. Fregant l’spoof movie’ (pel·lícula que es dedica a parodiar multitud de films diferents en clau d’humor), aprofita les seves limitacions per oferir-nos un espectacle sincer i simpàtic, que manté en tensió constant a l’espectador, gràcies a un ritme molt ben trenat i aconseguit que fa poc notoris els obligats descensos d’acció. Si no és rodona, gairebé. Efectessecundaris:
Imprescindible tant per als fills, com per als pares, com pels ‘frikis’ i fans de les pel·lícules de catàstrofes. Un dels ‘must see’ (pel·lícula obligatòria de veure) de la temporada cinèfila.
