L’argument:
Spin-off, pel·lícula derivada, de la saga X-Men. Narra els orígens de Lobezno, molt abans, fins i tot, de portar aquest nom. Logan (Hugh Jackman), capaç de treure unes afilades urpes i posseeidor d’una força i una agilitat sobrehumanes, veu com la seva vida canvia el dia que el recluta el General William Stryker.
L’anècdota:
Una mala traducció al castellà del terme anglès Wolverine ha acabat donant a aquest superheroi una concepció aspectual totalment allunyada de l’original en tot el món castellanoparlant. Quan es va traduir el terme Wolverine, es va confondre amb un altre de molt similar: Werewolf. Això va provocar que per als castellanoparlants, Logan, passés de ser un golut, un ésser pelut similar a un os amb unes urpes prominents, a un llobató o un llop.
Diagnòstic:
Pel·lícula de superherois que s’allunya de forma decepcionant de tot aquell intel·lectualisme que va permetre a la trilogia de X-Men fer-se un lloc dins de les grans adaptacions de còmic. Lobezno es troba perdut dins d’una pel·lícula despersonalitzada amb incongruències de guió significatives, on una corrua de desconeguts personatges intenta justificar l’elaboració de la pel·lícula. Val a dir que moltes de les inconnexions de personatges respecte la saga X-Men venen produïdes tant per l’intent de cenyir-se més als còmics originals, com pels canvis en els actors que els interpreten. Finalment, Gavin Hood, el director, no encerta ni en l’intent de donar profunditat a Lobezno, ni en l’execució de les escenes d’acció i d’efectes especials. L’única nota positiva és que Hugh Jackman segueix justificant perquè un dia va ser escollit per interpretar a LobeznoEfectes secundaris:
Pel·lícula d’acció que farà passar un parell d’hores satisfactòries, però on a Lobezno li pesa excessivament el pes del protagonisme, i que s’evadeix de tot aquell intel·lectualisme que va posicionar la saga X-Men entre les millors adaptacions de superherois.
