L’argument
L’agent de la Interpol Louis Salinger (Clive Owen) i la Fiscal de Districte de Manhattan, Eleanor Whitman (Naomi Watts), es proposen portar davant la justícia un dels bancs més importants del món. Després de destapar un conjunt d’activitats il·legals, Salinger i Whitman segueixen el rastre de les operacions financeres posant la seva vida en perill i superant tots els obstacles.
L’anècdota
Tom Tykwer director d’El Perfume (2006), és un gran fanàtic de l’arquitectura. Això ho demostra fent aparèixer al film una reconstrucció a escala real de l’interior del museu Guggenheim de Nova York, dins el qual es viu una espectacular escena de tiroteig, o utilitzant el contemporani edifici Phaeno Science Centre de Wolfsburg, com la seu d’una de les empreses de la pel·lícula.
Diagnòstic
Thriller convencional de conspiracions amb multinacional pel mig que sembla proposar en l’inici algunes innovacions dins el gènere i que acaba recaient en els tòpics més típics i oferint-nos una previsible conclusió. Té coses positives com la intensitat i la intriga inicials, el problema, però, és que l’excés de superficialitat i despersonalitat del film provoca una fredor que no deixarà del tot satisfet a l’espectador que es fiqui realment dins de la història. Un altre punt destacable és la mobilitat espacial del film, que si bé a vegades és innecessària, dóna a la pel·lícula un dinamisme similar al de la saga de Jason Bourne. Per acabar, ressaltar l’espectacular tiroteig al Guggenheim i la sorprenent presència secundària que té la protagonista del film, Naomi Watts.
Efectes secundaris
Entretinguda proposta, que si bé no aporta res nou a aquest estil de thriller tan particular, fa passar un parell d’hores agradables. Falta saber si després, l’espectador veurà en excés tot allò que podria haver estat la pel·lícula i que no acaba sent.
