L’argument
Any 1959: durant la inauguració d’una escola, els estudiants guarden en una càpsula del temps diversos dibuixos de com veuen el futur. Lucinda, en canvi, omple tot un full amb una estranya seqüència de nombres. Cinquanta anys després, la càpsula del temps és desenterrada i Caleb (Chandley Canterbury), el fill de John Koestler (Nicolas Cage), un professor d’astronomia vidu, rep la misteriosa nota de Lucinda. John descobrirà que els números amaguen prediccions esgarrifoses.
L’anècdota
Alex Proyas també ha dirigit altres pel·lícules com Jo, Robot (2004), Dark City (1998) o El Cuervo (1994). En aquesta última va ser on Brandon Lee, el fill de Bruce Lee, va morir filmant una escena de tiroteig, a causa d’una bala que no era de fogueig.
Diagnòstic
Pretensiosa i avorrida, una de les pitjors i més insatisfactòries propostes de ciència-ficció dels últims anys. Un guió amb molts forats narratius que s’encargola fins al punt que ni els mateixos guionistes saben sortir del jardí on s’han ficat. Aquest encargolament deixa un sabor agredolç al final del visionat degut a que no dóna resposta ni de bon tros a tots els elements que apareixen al llarg del film. Els actors tampoc no ajuden amb unes actuacions on la incredulitat és la nota predominant. L’únic que es pot destacar són les tres escenes on apareixen efectes especials, els quals pel cost global de la pel·lícula, que no supera els 50 milions de dòlars, són prou acceptables.
Efectes secundaris
Només indicada per aquella gent que col·leccioni pel·lícules de ciència-ficció, siguin del nivell que siguin, i que tinguin predilecció per la destrucció del món. També indicada per als que necessiten anar al cinema i que ja han vist la resta de títols de la cartellera.
