“Can Vallerià és art, comunicació i territori”

Entrevistem a Rafael Vallbona, un dels promotors i organitzadors de les activitats culturals que es porten a terme a Can Vallerià

  • Laia Mulà // Foto: Daniel Ferrer i cedida
  • Dilluns, 09 Octubre 2017 09:42

Maresme 2017, rafael vallbona

Can Vallerià, situat a Premià de Dalt, és un espai que recupera les portes obertes i l'activisme cultural. Així ho explica Rafael Vallbona: periodista, escriptor i activista cultural.

Quines activitats organitzeu habitualment a Can Vallerià?

A l'estiu, per exemple, fem un festival de poesia amb poetes del Maresme que sol tenir molt èxit, mentre que a la primavera n'impulsem un amb poetes catalans. Al mes de novembre tenim previst realitzar petites activitats cada tarda de dissabte: quatre propostes literàries per fer més atractiva la tardor. Habitualment fem espectacles i recitals a l'exterior i hem inaugurat un espai de biblioteca al pis de dalt de la masia perquè puguem fer activitats més petites i íntimes. No ens imposem una periodicitat concreta, sinó que anem muntant iniciatives lliurement.

Què és Can Vallerià?

És art, comunicació i territori, perquè són tres elements que en Valerià Pujol sempre va tenir molt presents en la seva acció. Art perquè és el que fem a casa, comunicació perquè considero que ho és tot a la vida i territori perquè hi estem fortament arrelats i volem mostrar el que es fa aquí.

D'on neixen les ganes de destinar aquest espai a activitats culturals?

És una motivació doble: tenim clar que la cultura que ens agrada i ens mou és la que sorgeix de la base. L'oficial de grans institucions no ens atrau perquè et fa viure estrictament com un consumidor. La possibilitat de ser agent i creador és molt temptadora i això és el que busquem. La segona part de la motivació és per donar a conèixer autors i joves artistes, per donar-los la mateixa oportunitat de projecció que vam tenir nosaltres als anys 70.

Maresme 2017, rafael vallbona

Què va passar a Can Vallerià als anys 70?

El 1977 o 1978 un grup de joves que volíem ser escriptors vam anar a veure en Valerià Pujol, fill de la casa, i vam impulsar un col·lectiu de lletres que després vam anomenar la Font del Cargol. Vam començar editant una fulla molt atapeïda amb els nostres textos i, al cap d'un any, el vam convertir en una col·lecció de llibres. Vam editar 25 llibres entre el 1978 i el 1984 i vam organitzar nombroses activitats amb en Valerià Pujol. Més endavant, cadascú va començar a fer la seva trajectòria en solitari però ens va servir per començar el camí.

Qui porta a terme l'organització de les activitats?

En Valerià, a més del nostre mestre, era el meu cunyat. Va morir i actualment l'Albert Calls, l'Adriana Pujol i jo som els que promovem les activitats d'aquest espai: hem recuperat les portes obertes i l'activisme cultural.

A més de promoure activitats culturals teniu un segell editorial: Quaderns de la Font del Cargol. Què heu publicat fins ara?

Hem publicat quatre llibres en paper i també produïm llibres digitals d'accés gratuït pels lectors. En paper hem publicat un llibre de l'Albert Calls, que explica la història de la Font del Cargol. També hem editat llibres de Clara Mir, Pep Bras i Vicenç Pagès, un dels millors escriptors contemporanis.