És un projecte que està sempre en moviment, però ara no es podria entendre sense tota la banda" - Joan Pons
Fa més d'una dècada, Joan Pons va engegar El Petit de Cal Eril en solitari. Actualment, el guissonenc comparteix amb quatre músics més el plaer de crear un àlbum del no-res, una sensació que a hores d'ara tenen ben recent. I és que l'últim disc de la banda, Energia fosca (Bankrobber, 2019), ha sortit del forn aquest any i es troben en plena gira de presentació pel territori. La pròxima parada és La Sala d'Argentona, on aterraran avui divendres, dia 15 de novembre, a les 20.30 h amb un directe on la llum i les emocions seran protagonistes.
• El Petit de Cal Eril va començar com un projecte en solitari. Com ha canviat des de la seva creació, ara fa 12 anys?
Tinc la sensació que ha canviat tant com jo he crescut com a persona. En 12 anys passen moltes coses, bones i dolentes, i El Petit de Cal Eril és com una vida en paral·lel. Potser l’aspecte més significatiu és que ha deixat de ser un projecte personal i ha esdevingut més comunitari; implica la resta de la banda i tota la gent que ens envolta i que ens ha ajudat a arribar on som.
• Podríem dir que els cinc músics que formeu la banda ja esteu acostumats a treballar junts?
Sí. Tot i que és un projecte que està en constant moviment i transformació, no es podria entendre sense tots cinc.
• Com ha influït l’entorn en el qual vau gravar Energia fosca en el resultat final?
L’entorn físic, polític i social influeix molt a l'hora de crear i és quelcom que procurem aprofitar. No acostumem a gravar sempre al mateix lloc ni de la mateixa manera i sempre intentem trobar espais que ens puguin beneficiar d’alguna manera. En aquest cas vam triar una masia a les muntanyes de Prades, a Tarragona, on només s'utilitzava llum solar. Era un lloc ideal, que ens permetia apartar-nos del nostre dia a dia i on vam poder estar tots cinc concentrats en el que estàvem fent.
• En alguna entrevista has afirmat que no t’agrada tenir gaire temps per donar voltes a les coses. És per això que publiqueu un disc cada any?
Ho fem perquè ens agrada i perquè volem viure de la música. Tal com està ara mateix aquesta professió, has d'estar creant constantment. Intentem fer com més directes millor perquè és l’única manera que tenim de sustentar-nos i volem aprofitar aquest bon moment. D'altra banda, personalment, sí que és cert que m’agrada ser pràctic i sempre intentem que el procés de creació d’un disc es faci amb certa agilitat.
• No us heu plantejat mai fer un any sabàtic?
L’any sabàtic no està dins dels nostres plans. No sé si ens ho podríem permetre, però tampoc el necessitem. Jo, si pogués, tocaria cada setmana tres vegades. T’adones que hi ha molts llocs, com Argentona, que no hem trepitjat mai. Catalunya és petita però hi ha molt per explorar.
"Crec que l'any vinent tornarem a treure nou disc. Per què no?"
• Un dels vostres objectius és el de sortir a tocar fora de Catalunya?
Ho és, però no depèn tant de nosaltres. El sistema d’agents i de bookings fora de Catalunya se’ns escapa i és molt difícil trencar la barrera de l’espai i de l’idioma. Tanmateix, sempre que tenim una oportunitat l’aprofitem i també n’anem buscant de noves.
• És cert que t’havies plantejat canviar el nom del grup perquè tingués més projecció?
Fa anys vaig arribar a pensar que el nom podia arribar a influir, però ara m’he adonat que no és tant això com saber trobar els camins adequats per sortir del territori on ets més conegut. Això també m’ho ha donat l’experiència. Ara hem d’aprendre l’ofici de buscar-nos la vida fora de la nostra zona de confort.
• Quines referències han tingut més pes en el cas d’Energia fosca?
Això de les influències és una cosa que només la penses quan te la pregunten. Però sí que és veritat que abans de fer aquest disc un dels àlbums que més vaig escoltar va ser Blonde, de Frank Ocean, i també altres grups com Deerhunter o Sam Evian. Són músics que m’interessen i que escolto, però en cap cas els intento copiar.
• Mai us salteu la norma de no escoltar música mentre graveu un disc?
No gaire. Si posem música, intentem que sigui molt diferent de la que estem fent, que ens ajudi a distreure’ns. Mai no la utilitzem per trobar referències sonores o estètiques.
• Sempre intenteu que els nous treballs no s’assemblin als anteriors?
Sí, i segurament és per això que gravem àlbums tan sovint. Ens agrada la sensació de fer alguna cosa per primer cop. Tot i que ja hem fet set discos, intentem que els nous treballs sonin diferent de la resta sense perdre l’essència del grup.
• Què teniu preparat per als directes de la gira de presentació d’Energia fosca?
El directe l’hem canviat bastant respecte al de l’anterior àlbum, és més pop i sobri. Un dels músics que tocava la bateria ha passat a tocar la guitarra de dotze cordes i els teclats. També portem una instal·lació de llums, amb la qual intentem recrear la sensació que té una persona quan escolta el disc.
Espectacle de llum
Segons Joan Pons, el directe del nou àlbum és "més pop i sobri", amb una instal·lació de llums inclosa.
• El vostre pròxim projecte serà en acústic al 100%?
Això canvia d’un dia per l’altre, depèn de com ragi l’aigua de la dutxa. La gràcia és que anem tenint moltes idees. Si serà en acústic o no, ho sabrem el dia que tanquem les dates de gravació de l’àlbum; en aquell moment tots els mecanismes començaran a funcionar. Però sí: crec que l’any vinent tornarem a treure un disc. Per què no? Ja comencem a tenir ganes d’investigar nous camins. És un procés que, tot i ser complex, esdevé un plaer per a nosaltres; com quan arribes a casa d’un viatge i vols tornar a marxar.
