El passeig Baró de Viver, ara anomenat passeig de la República, és un dels carrers més emblemàtics d’Argentona, tant per la història que amaga cada un dels seus racons com per les cases modernistes construïdes i habitades per l’aristocràcia barcelonina del segle passat. Ara la doctora en antropologia M. Rosa Serrano ha volgut posar paraules a més d’un centenar d’anys de vides i vivències d’un carrer clau en la transformació econòmica de la vila.
'Argentona, història d’un passeig més que centenari' retrata el passeig Baró de Viver com un eix de transformació molt marcat pel caràcter burgès de les famílies que hi han estiuejat al llarg del segle XX. Serrano explica que "es tracta d’un passeig molt especial, perquè aquell carrer ample, amb arbres i cases modernistes, era tot un referent per als visitants de la vila". I és per això que ha decidit homenatjar-lo, i és que, afegeix, "mai ha estat prou reconegut".
El passeig en tres etapes
Per a l’autora, la història del passeig es pot estructurar en tres etapes. L’època de construcció de les cases i la consegüent arribada d’intel·lectuals que es podien permetre comprar-les va precedir uns anys de declivi marcats per la Guerra Civil. A partir de l’any trenta-sis, molts residents van haver d’abandonar el Baró de Viver i "van deixar les cases als xofers per no ser perseguits", explica Serrano. Des d’aquell moment, els inquilins i el tarannà del passeig van canviar completament. I és que la vila va començar a rebre famílies de classe mitjana i alta que s’hi instal·laven tot l’estiu d'índole molt diferent de la de principis de segle.
Una de les famílies barcelonines que va comprar una casa a Argentona en període de postguerra va ser la del marit de M. Rosa Serrano, que estiuejava a la vila des dels tres anys. "Per al meu marit, Argentona sempre havia significat moltes coses; era el seu poble, ho tenia tot aquí", explica Serrano. I tot i que mai s’hi van arribar a empadronar, la parella va decidir retre homenatge al passeig tot escrivint aquest llibre.
Serrano es va encarregar del vessant històric, però les vivències de joventut del seu marit funcionen de fil conductor de la narració i descobreixen la quotidianitat d’un passeig que sempre ha estat socialment allunyat del centre de la vila.
La figura del baró
I en ple procés d’escriptura del llibre, el passeig més que centenari va deixar de ser el del Baró de Viver i es va convertir en el passeig de la República. La controvertida figura del baró ha desaparegut del nomenclàtor d’Argentona, en un gest que Serrano cataloga d’"innecessari". L’autora del llibre defensa que "es podria haver canviat el nom de la carretera Puig i Cadafalch i haver dedicat el passeig a l’arquitecte modernista", i és que no són poques les façanes d'aquest carrer que incorporen un detall de Puig i Cadafalch, tot i que l'arquitecte només va arribar a signar un o dos projectes.
Una sorpresa contínua
Serrano és també autora de diversos articles i del llibre titulat ‘José Figueres Ferrer. Arrels de l'home que va transformar un país’. Però aquest projecte que narra la història d’una part de la vila d’Argentona ha estat, segons explica,"una sorpresa contínua". 'Argentona, història d’un passeig més que centenari’ és un llibre autoeditat per la mateixa autora i actualment només n'hi ha 300 exemplars. Tot i això, Serrano afegeix que el llibre ha estat "tot un èxit, sobretot entre la gent del poble". I és que els joves que estiuejaven a Argentona a mitjans del segle XX tenen ara la possibilitat de rememorar amb els seus nets les anècdotes que fa anys que amaga el passeig Baró de Viver (o de la República).
