La Mireia sempre ha portat dins seu l'actriu que és avui, però no se'n va adonar fins que una sèrie d'imputs van fer-li veure el que realment la feia feliç. Amb només 23 anys, la jove d'Argentona ja ha tingut papers importants al teatre, a la televisió i al cinema, tots concentrats en els últims dos anys.
A què creus que es deu l'èxit de 'Les de l'hoquei'?
És un projecte molt especial i bonic. El van crear quatre noies que estudiaven a la Pompeu, era el seu TFG, i recordo veure-les gravant el pilot. Des del primer moment, el fet de ser un equip femení va fer que sentíssim que formàvem part d'un projecte innovador, amb tot de dones protagonistes, i amb conflictes reals i complexos, quan normalment ens toquen banalitats. Era molt guai pensar que jo podia ser el referent per moltes noies de 14-16 anys. Jo, de petita, tenia por de ser lesbiana, i això no ho havia decidit jo, m'ho havien imposat d'alguna manera. El meu personatge pot ajudar moltes noies.
Quan vas començar a interessar-te per aquest món?
Amb 19 anys em van enviar a fer la Paris Fashion Week, on vaig tenir una crisi preguntant-me què hi feia allà, si allò no m'agradava gens. A París, vaig tenir la sort de conèixer un noi que tenia una acadèmia privada d'interpretació a Londres i em vaig animar.
Aleshores, vas començar molt de pressa a treballar d'actriu.
De fet, no vaig acabar el curs. A tres mesos d'acabar-lo vaig fer la prova per a 'El pacto' i em van agafar. Després vaig intentar tornar, però de seguida em van sortir 'Be my baby' i 'Com si fos ahir' i ja no tenia sentit ser a Londres.
I abans d'això, no havies pensat mai a fer d'actriu?
Havia fet algun curs els caps de setmana i després vaig participar en un videoclip de La Iaia i un curt que va guanyar a Màlaga. M'havien sortit sense buscar-ho. Veia que m'agradava però no m'atrevia a fer el pas perquè la feina de model m'anava bé. Estudiant comunicació audiovisual, un professor em deia que jo havia de ser actriu, perquè als treballs que feia sempre analitzava els personatges i res tècnic.
Què és el que més t'ha costat de la feina?
Acabar un projecte. Tens l'eufòria d'haver treballat molt i, en poc temps, haver compartit amb un grup de gent moltes coses íntimes i intenses, i de cop et trobes sense res ni tenir gaire clar què passarà.
Quins plans futurs tens?
Ara estic a Madrid rodant una sèrie per Flooxer i Boomerang, d'Atresmedia, i estic fent moltes proves i tinc projectes a mig tancar.
Així és possible que aviat et puguem veure per algun altre lloc?
Sí, tant de bo [riu].
'Mimi loves London'
Des de petita, a la Mireia li agradava escriure i va participar en diferents concursos d'escriptura del poble i la comarca. Ara s'ha decidit a escriure el seu propi guió, i assegura que li fa molta il·lusió tirar-lo endavant. És un monòleg inspirat en la seva pròpia història, però "totalment ficcionat". Tracta d'una noia que viatja a Londres per trencar amb tot i conèixer-se a si mateixa. Sense realment saber-ho, se'n va a viure a un convent de monges, fet, explica la Mireia, que és totalment real, perquè ella va estar-hi un temps. "Quan ho explico, a la gent li fa molta gràcia", comenta entre rialles. Per tirar-ho endavant, té el suport de la seva parella, en David Solans, actor català reconegut per la seva aparició a 'Merlí'. "A ell li agrada la part de darrere les càmeres i fem un bon duo", assegura.
