La Companyia d’Aigües protagonitza el ple de desembre

Manel Cruz, fins ara president, fa públiques les suposades irregularitats

En el ple de desembre es va aprovar el relleu de qui ha estat, fins al moment, president d’Aigües d’Argentona, Manel Cruz, que deixa el lloc per “excés de càrrega de treball”. El nou president serà l’alcalde, Ferran Amengol. La majoria de l’oposició es va mostrar escèptica i va apuntar a un “cessament encobert”.

El relleu no va acontentar Agrupació d’Argentona (AA) que va presentar una moció en la que demanava que s’apartés definitivament Cruz del Consell d’Administració de la companyia. El cap de llista d’AA, Fèlix Rosa, acu­sava Cruz d’haver fet contractacions irregulars i d’haver presentat “comptes irreals”.

Responent aquestes acusacions, Cruz va decidir destapar la situació d’Aigües d’Argentona des del mes de juny passat, quan va saltar la notícia de la suspensió de feina del gerent, Pius Sans. Comissió d’investigació

En aquell moment, el Consell d’Administració anunciava la creació d’una comissió d’investigació, encap­çalada pel mateix Cruz. Aquesta comissió va anar descobrint tot un seguit d’irregularitats en la gestió de l’ens que van desembocar en l’acomiadament fulminant del gerent un mes després. La comissió va seguir treballant per tal de reconduir la situació financera de l’entitat.Resposta de Cruz

La moció d’Agrupació d’Argentona va provocar el dilluns, després del Ple, una declaració contundent de Manel Cruz que, a banda de fer públiques totes les irregularitats detectades, va defensar la seva actuació assegurant que les contractacions realitzades responien a la necessitat de no paralitzar l’activitat de la Companyia d’Aigües.

“Els estatuts de la companyia permeten que el gerent faci contractacions de personal i serveis sense demanar el vist-i-plau del Consell d’Administració. En canvi, el president només pot convocar el Consell i aprovar les actes”, va explicar Cruz i va afegir que havia optat per actuar amb atributs de gerent, abans de fer canvis als estatuts de la companyia,  “perquè em veia amb l’obligació, per principis de voluntat de servei i responsabilitat moral, de tirar endavant la companyia. Ens trobàvem en una situació especial que no s’havia produït mai i amb uns estatuts fets a mida pel gerent, que acaparava totes les atribucions, i que no preveien la situació excepcional del seu acomiadament”.