El passat diumenge 22 de febrer es va poder veure al Teatre Monumental “Suite Habana”, pel·lícula que cavalca entre el documental i la ficció per tal d’oferir una visió íntima d’un dia qualsevol a la capital cubana.
El film s’inicia amb la sortida del sol i segueix el trajecte vital de deu persones corrents (un sabater, una dona que ven cucurutxus de maní, un nen amb síndrome de down, etc) que lluiten per mantenir l’esperança de veure realitzats els seus somnis. Suite Habana s’apropa a les seves vides per fer-nos en un retrat silenciós, explicat a cau d’orella.
Tot i que la pel·lícula té una arrencada difícil, mica en mica, creix en intensitat i desperta el nostre interès. Els personatges ens sorprenen i descobrim que no tot és el que sembla, per exemple: en caure la nit, un sabater pot esdevenir l’home més elegant del saló de Benny Moré. És així com Suite Habana ens va atrapant lentament i ens estreny fins a provocar-nos un nus a la gola que ens fa esclatar d’emoció.
Si s’aconsegueix l’empatia de l’espectador és perquè darrera l’aparença de documental, que s’evidencia en l’opció de prescindir de diàlegs i deixar parlar la ciutat a través dels seus sons, s’amaga l’essència de la ficció. En definitiva, les persones que apareixen a la pel·lícula no deixen d’interpretar-se a sí mateixes fent les activitats que realitzen diàriament. Aquesta ficció al servei de la “veritat“ es revela en cadascun dels aspectes que formen el film: l’acurada planificació de les accions, la composició d’imatges poètiques, la construcció argumental dels esdeveniments, el muntatge, l’abús de la música... “Suite Habana” és una pel·lícula plena de sensibilitat que ens mostra el valor de les petites coses que donen sentit a l’existència quotidiana dels habitants de l’Havana. En realitat, podria tractar-se dels habitants de qualsevol ciutat o indret del món perquè els seus conflictes sorgeixen directament del cor i esdevenen universals.
Propera sessió:
El chico que conquistó Hollywood
