Amb la filosofía d’un quintet de Jazz clàssic, els integrants de Rossba Project, liderats pel mateix discjockey van oferir el divendres passat una sessió de Jazz electrònic. A partir de les bases electròniques que servia el dj Rossba (el resident del Clap) la resta de membres de la formació hi incorporava la seva part, majoritàriament improvisada, a ritme de Jazz.
Tot i que fa quinze dies va ser Mastretta, qui va passar pel Clap mentre fusionava bases electròniques pre-grabades amb instruments de vent, de corda i percussió, els integrants de Rossba Project van mostrar la singularitat de la seva proposta. A més de les bases de Rocky (dj Rossba), la melodia rítmica del baix la donava Joan Villanueva, a qui se li sumava dj Sul (també resident del Clap) amb les seves percussions i escratchs. Amb la veu solista hi havia els dos vents, Ivó Oller a la trompeta i Albert al saxo.
Una proposta que navegava entre el concert de Jazz i la sessió de dj de discoteca. Sumat a la tendència actual d’incorporar la figura del discjockey a les formacions musicals —com Macaco o Ojos de Brujo entre d’altres—, el Projecte de Rossba és una bona proposta, a més d’innovadora, que permet experimentar amb un nou format del que se li pot treure molt de suc. Sens dubte és una experiència que no ha de quedar en intent, i que seria bo que sortís i navegués més enllà del Clap, que aquest cop s’ha personat com a factoria cultural, com a bressol de l’experiment.
I la primera sessió de Rossba Project no podia acabar millor que amb l’interpretació de la peça que el mateix Rossba va mesclar en motiu del segon aniversari del Clap. Un tema titulat “No”, que precisament és un compendi del que va ser la sessió de divendres, però aquest cop a ritme de son cubà. “No, yo no quiero no”.
Jordi Aliberas // Freqüència Iluro
