És carnaval! L’època de l’any que cada persona mostra la part que manté oculta la resta de temps, aquella més desvergonyida. Segons diuen, és el moment que amb disfressa es mostra l’ànima sense màscares.
Aquest any les màscares s’han aixecat, perquè les celebracions del Carnaval s’han fet d’una altra manera, gràcies a l’impuls d’un grup de ciutadans anònims. Ha estat aquesta iniciativa popular qui ha organitzat els actes de carnestoltes d’enguany, emparant-se en un Comitè de Crisi del Carnestoltes aglutinador de totes les propostes i inquietuds carnestoltenques dels mataronins. Una crisi motivada, en l’anterior edició, per un discurs un pèl xenòfob i el desinterès del PMC per organitzar un bon Carnestoltes, i que ha portat al poble a agafar les regnes d’aquesta festa, ancestralment popular.
Un dijous llarder de qualitat
El Carnestoltes d'enguany va començar amb empenta, amb la repartida de truites pels carrers del centre de la ciutat i la posterior festa de Dijous Gras la Plaça de la Peixateria. Aquesta trobada festiva va comptar amb la participació destacada del grup Pomada que van mostrar les seves millors virtuts, una bona mostra de música tradicional, però sense cap mena de complexe en transgredir les normes com ara fer servir una tornada de "Papá, Levante" en la seva cançó La Vida és vella—"em posa tota roja quan tu me mires". Llàstima que la gent no acabés d'omplir la plaça i que fos poca la gent que s'animés a ballar al seu ritme, motiu que va fer que en acabar el concert baixessin amb l'acordeó i cantant a pumló per seguir animant la gent des de la mateixa plaça.
Divendres, la presa de possessió
Del C.C.C. ha sortit la idea de disfressar a tots els polítics, en el cartell del Carnestoltes 2003, i de presentar un Pellofa XXVIIè com un mix de Maragall-Aznar en plena campanya electoral. Divendres, en un acte recuperat de l’antiga tradició gremienca-carnestoltil, va ser l’arribada d’aquest i com a bon polític va sortir de dins de les escombraries amb el seu seguici, envoltat de botargues i de la Momerota. La comitiva va baixar fins a l’Ajuntament on el nou arribat va prendre possessió del seu nou càrrec, “manda Mas” de la ciutat, amb un pregó que va esquitxar a tothom de txapapote o d’una altra marranada, que emanava de la tremenda cua fàl·lica d’aquest pervers Pellofa d’enguany. Amb la gresca proclamada, s’iniciaren 5 dies de festa carnestoltenca i no podia ser d’altra forma que amb una orgia de foc.
La gran festa del dissabte
El dissabte, a primera hora de la tarda els petits van tenir el seu moment amb en Rah-mon Roma, i al vespre, la rua va mantenir un al nivell de participació, però encara més notable de públic. Proclamades les comparses guanyadores i atorgats els premis corresponents començà el ball, la gran proposta d’aquest any. Primer van ser Sa Trumfa des Godai, i proppassada la mitja nit, va ser Mr. Face qui es va encarregar que la plaça saltés i ballés al seu ritme. Una plaça, que no va quedar petita, però sí plena de disfresses i colors amb una festa que es va allargar fins les 5 del matí.
Cal reconèixer la feina que s’ha fet per que el Pellofa XXV tingui un bon mandat, i força lluït pel que s’ha vist. Però és llei de vida i al nostre festiu Rei tant sols li queden unes hores de vida abans que el desenfrè i l’excés el portin a la tomba. Ara només cal esperar que el seu successor, el de l’any que ve (el XXVI), no trigui massa en arribar i porti tantes o més ganes que el pobre que gaudim en els seus últims moments.
Un avís: si avui rebenta, demà hi haurà enterro. A les 19:45 desfilada de la Comitiva Funerària des de la capella ardent de la plaça de l’Ajuntament. Ah, i set setmanes de Quaresma.
Jordi Aliberas // Freqüència Iluro
