El cap de setmana passat es va poder gaudir d’una nova sessió dels dissabtes a les 11, del Teatre Monumental. En concret, l’obra que es representava era “La història d’un cafè”, una de les guanyadores del Premis de Creació Teatral que organitza i atorga el Patronat Municipal de Cultura.
“La història d’un cafè” és una narració a través del gest, es sustenta en una música adient i variada, per despullar ànimes. Amb una principal i única ballarina, Sara Moreno, la dansa camina per cadascún dels esglaons que porta a creació d’un café. A cada quadro de l’obra es narra les il·lusions, les angoixes i els nervis que comporta tal empresa, els sentiments que l’acompanyen.
Tan la Sara Moreno, demostrant les capacitats expressives de la dansa contemporània, com Carles Spà, a la direcció i encertat en la selecció musical, broden una narració contínua que fluctua i juga amb la llum i la música amb gran enteresa. Recolzada en pocs elements escènics però molt descriptius, tals com els molinets de cafè, la taula, la safata de cambrer o el mateix tamburet de la barra, s’aconsegueix immersar a l’espectador en l’atmosfera d’un cafè, un de particular, amb sentiments, fins arribar a percebre l’olor del cafè mòlt.
Una única i polida guitarra, de les mans de Marc Planells, acompanya l’arrancada de l’obra amb una gran càrrega humana. Darrera les cortines s’amaga Joan Chaves, un regidor participatiu que ajuda a que l’escenari es transformi d’espai amb els honors de la inauguració, obrint la porta. Una porta dissenyada per Perecoll, com la resta de l’escenografia. I el que es podria entendre com la parella de ball de l’obra, el partenaire, és la feina que ha parit Garbaret darrera dels focus, un disseny d’il·luminació molt encertat.
De fet, les cares i els noms que hi ha al voltant d’aquesta creació són conegudes per un sector de la ciutat, aquell que s’ha deixat caure, o sovinteja, el que va nèixer com a bar-bilbioteca i que en l’actualitat s’anomena Arcàdia, cafè cultural. Des d’aquest petit espai del carrer d’en Pujol, s’ha tirat endavant un projecte que, de mica en mica i amb esforç, s’ha anat consolidant fins al punt d’anar sumant anys. I precisament en un d’aquest aniversaris va ser quan va sorgir “La història d’un cafè”, en format reduït emperò. Aquesta nova obra no suposa que el cafè s’hagi fet gran sinó, que és molt millor, que està madurant.
Jordi Aliberas // Freqüència Iluro
