Dimecres a la nit, Dimecres de Cendra per més inri, es va complir amb la litúrgia mataronina del Dimecres de Cendra i després d’una comitiva funrària provinent de la Capella Ardent, es va procedir a l’Enterro de la Sardina i la lectura de les darreres voluntats de Pellofa XXX. Un Rei dels Poca-Soltes a qui se li va retre l’homenatge habitual sent com era una edició especial del personatge ja que el PMC, organitzador dels actes, no l’havia convidat. Però hi era, a l’Ajuntament a la capella ardent, durant la comitiva i a la Plaça de la Muralla que va tornar a quedar petita per acollir l’espectacle de l’Enterro. Això, però, ara ja és aigua passada i la Vella Quaresma ja regna a la ciutat.
Els actes del Dimecres de Cendra els va aprofitar la Confraria de l’Enterrament per fer un homenage o record al difunt Comitè de Crisi de Carnestoltes, enlloc de “tites” de pa es donaven plàtans a l’ajuntament i en Pellofa duia al pit l’emblema de l’antiga associació carnestoltenca. El testament també se’n va recordar, així com l’esquel·la que es repartia –els Portafardells, més del mateix amb la seva alternativa– i inclús els Botargues van repartir paperets on avisaven que hi hauria Pellofa XXXI l’any vinent.
Aposta per en Pellofa XXXITornant a l’estrofa del “Hi haurà pels meus collons un Pellofa trenta-ú” ja present a la Rua i que finiquitava el responsori de l’estampa que es repartia, aquest va ser el principal missatge d’un Testament llegit de forma excessivament histriònica –error de concepte, el qui llegeix ha de saber que és un notari, no en Pellofa– però els polítics de la ciutat no van quedar. ni molt menys, de crítica, mofa i sàtira. Sí, exactament els ingredients que feien inviable que en Pellofa sortís aquest any de la mà del PMC: curiós, un cop mort ja li deixen dir el que vulgui.“Agonia de Pene i Pena”“Pellofa ha mort després d’una agonia de Pene i Pena” va ser el primer tret a l’aire, en referència al binomi director del PMC. El regidor Sergi Penedés va ser qui al costat del regidor de moda, Ramon Bassas, se’n va endur les més grans crítiques. A Penedés li van dir “guaperes” i li van recomanar que “es posi a treballar” i a Bassas li van recriminar el parentiu dels propietaris de Can Fàbregas, tot fent ostensiu el gest d’haver-se embutxacat diners amb l’operació. Els demés integrants del consistori van rebre sense excepció –van dir “pagès” a Safont-Tria, cap mentida– i a Baron, en Pellofa li va deixar un GPS perquè situï el Museu Bassat a la ciutat. La Plataforma, els Botargues –per què?– o la decisió de treure els concerts del Cruïlla del Parc també van ser comentats. Al final, un altre record al CCC, que van deixar a la funerària de la capital del Maresme.Entronització de la VellaLlegides les darreres voluntats i aplaudida de valent l’aposta per la contunuïtat d’en Pellofa, es va procedir a una renovada lluita entre els vicis carnestoltencs i les velles forces de la Quaresma, amb balls ben renovats però seqüència encara amb feina per fer. Finalment va aparèixer la Vella Quaresma que va ser duta a entronitzar en una altra comitiva, amb la típica repartida de bunyols i vi calent per celebrar l’arribada de l’abstinència.
