Aquest ha estat el primer any de Marina Zablith dirigint La Sirena CN Mataró, després d’estar-hi dos anys com a jugadora, en els quals la primera temporada va arribar a la Final Four de l'Eurolliga i en la segona va aconseguir la tercera plaça a la Copa LEN.
Passar d’un paper a l’altre amb un canvi que es va donar tard, amb jugadores que van marxar i fitxatges a últim moment, la temporada iniciava amb un escenari a priori poc favorable. Però el cert és que l’equip, amb la brasilera al capdavant, ha assolit una bona tercera plaça. I tot i que ella mateixa assegura que “volien més”, el balanç és positiu. Aquest any no han volgut esperar i estan formant un equip potent i competitiu que pot portar a grans resultats la temporada vinent. De moment, amb l’arribada d’Anni Espar, Anna Gual, Irene Gonzalez i la tornada de Debby Willemsz. Tocarà esperar una mica per a gaudir de nou de les noies dins la piscina. De moment, parlem amb Zablith per fer un balanç d’aquesta temporada i conèixer com encaren la següent.
Tenint en compte com va ser l’inici d’aquest grup, com valores la temporada?
Crec que hem anat de menys a més, sobretot analitzant tots els canvis que va haver-hi, amb el canvi d’entrenador com a principal. L'inici va ser molt dur, vam tardar en estat totes juntes i entrenar com a equip, però una vegada juntes crec que hem crescut molt com a grup. Sempre volíem donar passes endavant i és el que hem fet.
De fet, la segona volta ha estat molt bona, guanyant tots els partits menys contra el Sabadell.
Sí. El fet que les estrangeres arribessin tard va fer el principi molt difícil. Però al gener, després d'Europa i amb el que portàvem de temporada juntes, vam poder treballar bé i conèixer-nos com a equip. Com més et coneixes és millor, però òbviament això tarda.
Estàs contenta amb els resultats en el primer any com a entrenadora?
Sí. Sempre volem més i la sensació no és dolenta però no la que buscava, sobretot al final als play-off.
Això es dóna perquè crèiem molt que podíem anar més lluny. Però la valoració ha de ser positiva, perquè si hagués sigut un any dolent i que no haguéssim jugat a res,
no hauríem tingut ni la possibilitat, ni haguéssim pogut pensar en una final. I jo crec que podríem haver-la jugat.
Com t'has sentit personalment dirigint l'equip?
Imaginava que seria molt més dur, però finalment no ha estat així. Les noies han estat espectaculars; no tinc paraules. Han tingut molt bona voluntat, i crec que van assumir des del principi que o anàvem totes juntes a una, o no canviaria res. M'han donat suport al 100%, m'han ajudat, han estat amb mi en els moments durs, que n'hem tingut molts... Per això hem crescut molt. La veritat és que al principi no vaig gaudir tant perquè els resultats no eren tan bons, però al final quan ja funcionava tot ha anat molt millor.
Aleshores, després d'aquesta experiència, encares el pròxim any amb més força?
De tot se n'aprèn, i també a l'hora de ser entrenadora. Amb el temps aprens molt i millores. Així ha de ser.
Els reforços que van arribar per aquesta temporada no han acabat de funcionar, a què s'ha degut?
Ens hauria agradat tenir més tranquil·litat i escollir millor, però amb tots els canvis de l'any passat no vam poder. Al final, al juny les jugadores ja saben on jugaran la següent temporada i moltes de les que vam contactar ja tenien club. El que hem intentat aquest any, com ja s’ha vist, és fitxar més d'hora. I això ens ha donat molt d'aire i hem pogut fitxar molt bé. Hem après.
Enguany arriben grans jugadores.
Estic il·lusionadíssima. Millor impossible. Hem començat d'hora perquè no volíem tornar a passar pel mateix problema, i vam contactar les jugadores que ens interessaven amb temps. I més contenta no podria estar.
Ha costat molt que vinguessin?
Jo crec que hem presentat un projecte molt ambiciós. Totes les jugadores estan sempre obertes a escoltar, però quan fan un canvi tan important és perquè creuen en un projecte. I nosaltres apostem per un bon projecte de més d'un any, a llarg termini, i hem explicat molt bé que volem "nacionalitzar" l'equip i no dependre sempre d'estrangeres. Això ens ha ajudat molt. Han vist que la intenció del club és aconseguir coses grans.
Falta encara algun nom per descobrir?
Sí. Haurem d'esperar potser a finals de setmana a saber qui tindrem de boia, que és una posició clau, i ara estem treballant 100% en això.
Quins objectius us marqueu per a la pròxima temporada?
A Nacional, anem a per totes. La Lliga serà molt dura, però amb els fitxatges que tenim és el que busquem, no pot ser d'una altra manera.
L'actual favorit, el Sabadell, ha perdut a grans jugadores... sembla que la Lliga serà més emocionant i repartida.
Crec que per primera vegada en molt de temps no hi ha favorit per la Lliga. Són quatre o cinc equips els que estaran a dalt, i això serà millor pels espectadors, per les jugadores de l'any olímpic... Tot plegat fa créixer el waterpolo; és perfecte.
I a escala europea?
Allà és una mica més difícil de dir resultats, perquè depens molt de les fases de grups. Aquest any, per exemple, ens ha tocat un grup bastant dur. I sempre tocarà un grup dur, però pot ser-ho més o menys. Sigui com sigui, nosaltres ho donarem tot. Si ens toca un grup dur, jugarem i competirem per sortir d'allà amb el millor resultat possible.
