"El 2015 va ser l'any més feliç de la meva vida"

Entrevistem la Clàudia Luna després de ser escollida millor esportista a la Nit de l'Esport

61ª Nit de l'Esport

Esportista mataronina de l’any 2015, què se sent?

No m’ho esperava gens. Inclús a l’acte de l’altre dia, i ja volia marxar de l’escenari, perquè com vau veure, em va superar. Sincerament, em pensava que guanyaria algú altre, com per exemple les noies del waterpolo. Sí que és cert que el meu entrenador em va advertir un segons abans que probablement em sorprendria i així va ser. Repeteixo, no m’ho esperava de cap de les maneres i principalment sento impressió.

Com valoraries el 2015 i quina és la fita més important?

L’any més feliç de la meva vida. Estic molt contenta i orgullosa de poder haver pujat el meu nivell en duatló i triatló. Tot i que la fita principal de l’any és haver guanyat el campionat d’Espanya de duatló.

En general has començat força bé aquest 2016, esperaves alguna cosa més?

Tot i no obtenir mals resultats, no estic aconseguint els resultats del 2015. Hi ha hagut diversos factors que m’han perjudicat. Primer va ser una caiguda en bici, aquest any també he començat la universitat, i resulta molt més difícil de compaginar.

Claudia Luna

Reptes per a aquest 2016?

Sóc molt exigent amb mi mateixa i no puc acceptar no estar al mateix nivell que l’any passat, aconseguint els mateixos resultats. A més a més, no porto gaire bé els nervis i la pressió que jo mateixa m’imposo. Com a exemple, al campionat d’Espanya, quan anava al grup capdavanter, no em vaig trobar bé i vaig haver d’abandonar. En tot cas, pel que queda d’any, el repte més important és el Mundial de Duatló que es farà a Avilés el pròxim 5 de juny.

En any Olímpic és obligat preguntar-ho. En entrevistes anteriors deies que el duatló s’adaptava millor a les teves característiques, però en els JJOO només hi ha la possibilitat de triatló, com ho afrontes?

Tot i que la natació és la disciplina que porto pitjor, entreno per ser triatleta. De fet, és precisament la disciplina que més hores entreno pensant precisament en això. Tot i això, ara mateix ni penso en uns Jocs Olímpics, em sembla que em queden molt lluny. Hauria de seguir millorant molt, perquè l’exigència per ser a uns Jocs Olímpics és màxima.