Aquest diumenge, el guitarrista mataroní de prestigi internacional, Francesc de Paula Soler protagonitza el Concert de Sant Jordi. El recital comptarà amb dues parts diferenciades: la primera centrada en la Música espanyo-la (dins la qual interpretarà la peça pròpia "Lady M, Little Rolling stone") i un segon bloc en el que s'hi inclouen diferents estils (jazz, be-bop, tangos, joropo...) que permetran acabar de veure una important part de l'espectre de possibilitatsdel seu instrument. Per tal de que tothom el pugui conèixer una mica més, recordem un fragment de l'entrevista que Oriol Burgada li va fer el passat mes de juny.
PARLEM AMB... Francesc de Paula Soler
Va néixer en una família d’artistes, la majoria d’ells músics, però també relacionats amb el món del teatre, la pintura i l’escultura. Per això, explica amb naturalitat que va fer el seu primer recital amb 14 anys. Amb un caràcter que, a primer cop d’ull, sembla el propi de la gent del gremi (amable, cordial i apassionat alhora), rebutja l’atribut de bohemi i es mostra segur i taxatiu, poc modest i molt orgullós de la seva trajectòria professional: Francesc de Paula Soler, un ambiciós guitarrista que subscriu la teoria de que la cultura del país se’n va «en orris» i que se sent «realitzat per mitjà de la música», l’element que, segons afirma, «dóna sentit a la vida».
Per què només has editat música als Estats Units?
Aquí no hi ha mercat, en canvi, fora d’aquí sí. La meva llarga experiència professional em va fer decidir pels EUA, perquè és un mercat molt gran de música. A més allà té una importància social, es valora es consumeix i es practica. La capital cultural del Món és New York. París, Londres o Viena fa molts anys que van deixar de ser-ho.
On podem trobar el teu primer disc?
Aquí no, en canvi, al Japó sí, a Alemanya, Austràlia i, evidentment als EUA. He de tenir en compte que, musicalment parlant, aquí ens trobem en un país tercermundista.
Què et sembla la política del Patronat Municipal de Cultura de Mataró?
S’ha de fer una lectura positiva de la política cultural en quant es porta a terme una tasca variada i de qualitat. Tot és millorable i valdria la pena que en aquest punt, el PMC acollís les manifestacions artístiques dels mataronins fent una programació en que els artistes de qualsevol tipus poguessin ex-posar la seva obra. Si parlem d’educació, actualment, l’Ajuntament de Mataró, continua condemnant a tots els interessats per la música a buscar-se la vida. Els ajunta-ments democràtics no fan allò que havien fet inicialment els ajuntaments franquistes. És a dir, tenim constància de que a la postguerra hi havia una escola d’Arts i Oficis amb ensenyament de música i en canvi, avui, els ajuntaments no són capaços de do-nar aquest servei d’educació. Mataró, d’algu-na manera hi te dret, tal com contempla la Declaració Universal dels Drets Humans i la Constitució [dret a l’ensenyament], és a dir, l’Ajuntament no contempla aquestes coses. La Generalitat no hi te cap obligació.
On se’t pot venir a escoltar?
Normalment, les meves actuacions són als EUA. Jo cada any hi vaig, faig recitals, concerts, seminaris, masterclass, conferèn-cies... Ja ho diuen que ningú es profeta a la seva terra. El primer cop hi vaig anar tres mesos, després va ser un any i ara, darrera-ment, cada any hi era un més. Finalment, degut a l’èxit de les meves gires, vaig decidir deixar obligacions de caire docent per poder-hi anar uns dos mesos i mig de gira.
Redacció - Oriol Burgada// Freqüència Iluro
