Les contradiccions dels catalans han deparat una doble celebració ambivalent. Hi ha l’Onze de Setembre que és un dia per reivindicar i hi ha Sant Jordi que és la festa nacional amb majúscules, tot i no ser festa. De prestigi internacional, el dia de la rosa i el llibre es viu amb matisos a cada ciutat i Mataró ja fa molt temps que gaudeix d’un dia sensacional on absolutament tothom surt al carrer, on les roses i els llibres inunden el centre, on hi ha de les majors concentracions de gent al llarg de l’any. Si és dilluns com era ahir, dues tasses! I si fa bon temps com aquest Sant Jordi del 2007 la cosa ja és esplèndida. Els marcador de la jornada llibretera va acabar una victòria repartida entre diferents primes espases, entre les que cal destacar dues publicacions sobre la Festa Major de Les Santes. Posin el marcador, per cert, a zero. A tres mesos de la festa, ja ha començat el compte enrere. Des de bon matí la Riera feia goig. Particulars, entitats i floristes volien aprofitar la calor per fer l’agost amb la venda de roses i els escolars, els esporàdics, els jubilats i els que s’hi escaquejen a gust en un dia com aquest eren els protagonistes i els qui més anaven amunt i avall. Amb discreció, Mataró Ràdio emetia des de la Plaça de Santa Anna on els llibres volaven. Al llarg de la Riera els venedors es disputaven els compradors amb la competència d’alguna parada de professionals que hauria de ser a Santa Anna, on se’ls guarda lloc, i no enmig d’adolescents amb ganes de fer viatges de final de curs, que aquesta també és la gràcia. Roses per tots els gustos i de tots els colors es venien a preu cada any més alt: coses del mercat. I entre les parades no faltaven la d’alguns partits polítics, estrenant-s’hi els Ciutadans –que tampoc cal, no estan ja podrits de calers? Amb tot, Salvem Can Fàbregas recollia firmes mentre venia roses i no eren pocs els mataronins que sortien amb la planteta que ja és tradició que et lliurin a l’ajuntament, que fa portes obertes per Sant Jordi i té clientel·la: centenars de persones. Tarda d’actes A la tarda i mentre les roses es devaluaven simultàniament amb com s’anaven obrint –coses de les d’Holanda i Colòmbia, diuen, com les del Maresme no hi ha res!– començaven els actes, primer amb la cercavila de gegants on hi va haver-ne menys que altres cops i després amb els Capgrossos de Mataró que van actuar a davant de l’ajuntament, com sols fan aquest dia i per Santes, el dia 27. Dels castells en va destacar la lentitud i l’evidència que els troncs dels blaus els falta el punt de cocció que altres anys exhibien ja d’entrada. Res preocupant però, en base al “poc a poc i bona lletra” que els és homònim els de blau van fer el tres, el quatre i el cinc de set. Van acabar amb vano de cinc amb pilar al balcó, senyera i bandera de Sant Jordi. Parlant de banderes, quan és tan maca la de la ciutat i hi té la creu del Sant, per què no es treu més a passejar en un dia com aquest? Quedi dit. En el recés abans de l’arribada paulatina dels gegants, que els encanta fer “dormida” a l’ajuntament en un dia com aquest –privilegis que els Robafaves són curosos, en això sí, de mantenir els altres dies– arriben les dades de vendes locals. En aquest sentit, els llibreters d’entrada responien amb satisfacció dient que les vendes havien anat bé. Parlant en plata: s’havien fet d’or. Els més venuts eren Sergi Pàmies i el seu “Si et menges una llimona sense fer una ganyota”, els mediàtics de Rubianes o Polònia, “El Pont dels Jueus” de Martí Gironell, aquell que presentava el Telenotícies amb cara de bon jan o Buenafuente que, respecte altres anys, va “punxar”. En castellà Ildefonso Falcones va repetir títol amb “La Catedral del mar”.
Llibres de Santes Però els grans destacats eren “Les Santes amb lletra i música” del col·lectiu “i 15!” i “Dies de Santes, Santes de nit” de Marga Cruz. Realment entre gegants, castells, la calor i la festa tothom pensa en algun moment en les Santes en el dia de Sant Jordi. La veta de la Festa Major sembla que tira i situar dos llibres entre el particular “pelotón” de guanyadors literaris del dia és indicador d’aquesta tirada. En plena desbandada de parades i amb les flors ja més regalant-se a preu de cost que res, els gegants acabaven la seva cercavila amb en Robafaves que, per cert, no va sortir amb tots els Nans deixant-se –i és mig sacrilegi– en Carrau a l’ajuntament, entre d’altres. Minuts després de la Plaça de Santa Anna sortia la Fogonada, el correfoc familar que clou la jornada i que ja fa temps que va trobar en els voltafocs la seva gran arma estètica i de funcionament. Altre cop amb la tergiversada història d’un Drac bo i un boc dolent com a nexe, els voltafocs van ser espctaculars i entrenyables i el final –després d’un de nou, enguany, a la Plaça Xica– darrera l’ajuntament va connectar amb els Ministrers del Sabre que van fer el ball pertinent. I així acabava, de nit, el millor dilluns de l’any, segurament. Amb records de llibres i els llibraters somrient, amb les Santes entre els temes que la gent buscava en els llibres, amb gegants acalorats però contents, els Capgrossos en escalfament i el Drac de Mataró fent el darrer Sant Jordi abans de ser pare d’un ou que ha covat la calor aquests dies, amb senyeres als balcons, un Boc mort i pètals de rosa per terra. Una ressaca d’autèntica festa nacional, l'endemà era dimarts.
