Si algú temia que la gent no sortís al carrer, s’equivocava. El Sant Jordi d’enguany va caure en diumenge i va ser espectacular per la marea humana que va sortir al carrer i que per moments va semblar col·lapsar el centre de Mataró, especialment la Plaça de Santa Anna. El que no fos dia laborable com acostuma va fer-se notar en una diada en què la gent va sortir al carrer en hores molt puntes i en què el tradicional degoteig de persones va donar pas a concentracions humanes com pocs Sant Jordi havien vist. Especialment ple va estar el Centre entre les onze i les dues del migdia i a la tarda amb els actes programats; el paper d’aquest dia com a inici de la temporada de festes de carrer va quedar ben reforçat.
Les tradicionals parades de roses i llibres van tornar a ser un formigueig de venedors de mil-i-una entitats i compradors d’allò més variats. Se’n van veure menys de les habituals, però. La majoria de les parades van situar-se en la part inferior de la Riera i a Santa Anna i tots els qui venien comentaven com de bé es venien les flors en un dia amb menys oferta i més demanda. Els llibres també van tenir molta sortida, en les parades i en les llibreries i l’afegit d’un temps idoni va acabar de jugar-hi a favor. La Plaça de Santa Anna va estar presa de moltíssima gent durant tot el matí amb el “Conte gegant” més massiu que es recorda per una banda i les parades per l’altra; la ràdio aquest any havia escollit el dia abans per reivindicar-se. Una altra estampa que cridava l’atenció era la cua que hi havia per visitar l’edifici consistorial, que feia jornada de portes obertes. El reclam d’un obsequi i la curiositat van fer furor i la gent interessada hi va ser constant.
Tarda d’actes
A la tarda, ja amb el Sol abaixat, el clima festiu encara va anar en augment a mercè dels actes organitzats que van congregar una gentada molt notable. Així tant a l’actuació castellera com a la Gegantada, tota la Riera estava plena de gom a gom, mentre que, ja de nit, la Fogonada continua consolidant-se com el correfoc light ideal per a la quitxalla. El Drac va tornar a fer de les seves en els voltafocs a tres places del casc antic en companyia de les Diablesses i les fogueres i fogaines de Manresa que van rematar un acte amb el ja tradicional xou final en què el drac muta a bo, el boc se les carrega, arriba el cavaller i es dóna pas a un lluït final de festa amb voltafoc i ball inclòs. Els protagonistes d’aquest, La Coixinera, òbviament amb una festassa final a un Sant Jordi perfecte de no haver tingut un dilluns al darrera.
