Crítica de cinema: Biopic del músic Johnny Cash caminant prop de l’abisme

En la cuerda floja (Walk the line). James Mangold. Estats Units. 2005

L’argument: ‘En la cuerda floja’ recorre la trajectòria vital del músic Johnny Cash, des de la seva infància a Arkansas fins a l’emblemàtic concert a la presó de Folsom l’any 1968. Pel camí, presenciem els inicis del rock and roll, les gires conjuntes amb artistes com Elvis Presley, Roy Orbison i Jerry Lee Lewis, l’ascens, l’adicció a les drogues, el declivi i la seva bonica història d’amor amb, la també cantant, June Carter.

L’anècdota: El títol original del film,’Walk the line’, és també el títol d’una cançó de Johnny Cash. Com no podria ser de cap altra manera, la música és molt present en aquesta pel·lícula en la que els dos protagonistes, Joaquin Phoenix i Reese Witherspoon s’atreveixen a cantar els temes de Cash, sense ser doblats.

Diagnòstic: Es tracta d’un biopic que, amb encert, aconsegueix que els espectadors s’identifiquin amb el protagonista i, que malgrat el seu camí erràtic, es quedin al seu costat. El film és ple d’instants commovedors dins i fora de l’escenari. D’entre tots ells, cal esmentar el concert a la presó de Folsom. Però si hi ha un aspecte que destaca per sobre dels altres és la brillant interpretació amb la que tant Joaquin Phoenix com Reese Witherspoon doten els seus personatges. Tre-ball pel qual ja han estat premiats amb els Globus d’Or.

Efectes secundaris: No cal ser un fidel seguidor de Johnny Cash per deixar-se captivar per aquesta pel·lícula.