Un suggerent Jabier Muruguza es fa seu el Casal de l’Aliança

El cantautor basc canta la seva poesia en un vetllada íntima

La suavitat musical personificada. Jabier Muguruza va actuar al Casal de l’Aliança i hi va aplegar 200 persones un concert inclòs dins el Cicle de Músiques Tranquil·les de la Casa de la Música. I el nom va fer la cosa a tenor de la proposta del basc que a mig camí del recital poètic i la cançó d’autor va brindar els temes del seu disc més recent en una vetllada càlida i íntima. Jabier Muguruza, estendard de la intel·lectualitat musical i poètica euskalduna, va comparèixer al Casal amb el seu acordió inseparable, un guitarrista que va treure suc d’una guitarra de dotze cordes i una corista que, potser desaprofitada, sols va fer coixí a la veu del gran dels Muguruza. Aquesta, de poc volum i molta profunditat, va ser l’arma letal amb la que el cantautor va fer-se seva una nit molt suggerent.

La placidesa va presidir el concert. A excepció d’un valset, les peces eren de ritme lent, amb la tènue veu de Jabier Muguruza com a protagonista. Obert i transparent, el músic no va estar-se entre tema i tema de comentar amb el públic el record d’anteriors visites a Mataró, amb especial record a la que va fer en plenes Santes. El seu personalisme musical, doncs, no era nou per un públic mataroní molt variat que va omplir la sala i que va sortir-ne majoritàriament satisfet. Aquesta connexió amb el públic la va aconseguir per l’intimisme i el minimalisme musical d’aquesta mena de nou Mikel Laboa, sense les guerres i energies, però, del mític cantautor. Les lletres recitades i cantades, en l’intel·ligible –per als no afortunats– euskera no va impedir que el contingut de les cançons transcendís i el sentiment que cada peça duia el darrera va saber expressar-se gràcies a una fórmula musical possibilista. Un concert ben recomanable dels que sempre fan falta.