Típic concert de poca gent que queda, però, convençuda. La basca Sorkun va actuar el dissabte 14 al Clap i va ser una sort per les 80 persones que van acostar-se a la sala mataronina. Les bones maneres que apuntava ja en en seu primer disc es confirmen en “Duna” que presentat en directe va justificar que se’l consideri del millor que ha editat Metak el darrer any. Metak és la discogràfica de referència de la música euskalduna i, per si fos poc, Sorkun és de Kontrakalea, la col·lecció que tutel·la el gran Fermin Muguruza. Podria parlar-se de diamant en brut perquè el seu nom potser no és del tot conegut, però es tracta més d’una explosió tardana d’una bomba musical, el diamant, i polit, i és. I és un goig sentir-la.
La que va ser corista de Muguruza omple escènica i musicalment un grup que ho broda. El saxo baríton dóna una profunditat novedosa a la proposta que guitarreja de gust i assoleix un rock que toca tangencialment amb diferents gèneres musicals. El popurri el cohesiona la veu intimidant, dolça, potent i clara d’una Sorkun Rubio que se sent realitzada amb la seva nova banda. Seria injust no citar el guitarrista, Kanda, contrapunt ideal a unes lletres indesxifrables –llàstima– en euskera.
Molt bon gust musical
El rock entès de forma àmplia per Sorkun, deliciosa, va fer-se un lloc i va anar convencent poc a poc la concurrència. El concert va ser dels bons, amb destacables bisos. Abans va ser temps de veure com la proposta que en gravat s’atreveixen a comparar amb “Bjork” –el que ho va dir potser havia begut massa– pel seu caràcter introspectiu i de noves tendències, guanya força però perd matisos en el directe. Malgrat això segon quina esbiaixada musical en forma de funky o música jamaicana va consolidar el “notable” que va guanyar-se el concert. L’Euskal Herria sonora, tantes vegades envejada des de terres catalanes, continua anat un pas per davant gràcies a productes com aquest. Sorkun, una suau explosió musical, una veu com la brisa huracanada.
