A la petita sala de l’Tot i considerar-se fill de la terra, Edwards va néixer —circumstancialment, segons ell, on la seva mare va trencar aigües— als Estats Units d’Amèrica, i part d’aquesta patria li queda, si més no la de la burla. Empolainat com l’avi d’amèrica, i imitant a l’actual president d’aquell país, Jango va proferir als presents un discurs de paraules ininteligibles i de gestos molt entenedors. La paròdia política es va acabar aquí.
Mim, cant i màgia
Recolzant-se en la mímica, Jango Edwards va oferir un perfecte concert d’orquestra i màquina d’escriure, i més tard un de violí i clavell. Com també va ser genial el número inicial que fent-se l’embriac intentava beure d’una cervesa. Les primeres files el recordaran pel confetti, les serpentines, algun esquitx de cervesa, els plats trencats i tennis que, enlloc de pilotes, jugava amb ous.
I per acabar, en un petit discurs amb trraductora, Jango va recordar a tots que cal viure el dia a dia com si fos un dia especial, no caure en rutines i disfrutar del moment. Disfrutar com ho vam poder fer els presents a l’oportunitat de dimecres a l’Arcàdia, molt.
