A base d’experiència i sobrietat, Tea va endur-se un bon resultat del seu concert a Mataró. El grup madrileny, anomenat de Hard Blues Rock i justificant de forma constant l’etiqueta tipològica, va oferir una visió sobre la seva ja extensa discografia –12 anys ja– i la variada i potent productivitat musical que ostenten. Amb el seu líder i cantant Jorge Muñoz a ple rendiment i molt en la seva salsa, sols la fredor d’una sala força buida va fer titubejar el regust d’un concert amb molt bons moments que va comptar com a anècdota amb l’enregistrament del concert en directe amb un desplegament de quatre càmeres, quelcom més propi de grans recintes i ocasions especials que no pas d’un concert de la Casa de la Música.
La demostració de bones maneres va ser palpable. Guitarres, baix i bateria s’entenien a la perfecció i es retroalimentaven amb dinàmiques de solos que feien les cançons interessants i sorprenents per sobre de l’ofici que s’evidenciava en tot moment. El quartet va pecar, en alguns compassos del concert, d’inhibir-se totalment de la sala i anar per lliure però un panorama no massa engrescador com l’existent pot justificar aquesta actitud que, malgrat tot, va anar vencent-se amb la successió de temes. Molts d’ell, del darrer disc, van remarcar l’ascendent blues de la proposta, un element que fa la proposta molt més polivalent i versàtil dotant d’interès les variants musicals que se’n deriven. Va ser aquesta constància i bona elaboració del rock de Tea el que els va valer un notori reconeixement que, com molt cops, hauria d’haver comptat amb més aplaudiments de molta més gent.
